Crítica Social – Pàgina 2

Marges estrets per a la dissidència (CAT/CAST)

(en castellano más abajo)

En el món en el que vivim la consciència de determinades situacions a vegades implica un ofec constant i profund. Cada cop hi ha menys marge per a la oposició, per al conflicte, aquell real, sobre allò essencial i que posa en joc al sistema (és a dir, aquell conflicte que deriva de qüestionar el paradigma vigent, per exemple, la propietat privada). Abunden, en canvi, moltes «discussions» banals entre polítics professionals per temes realment intranscendents i sobre els quals ells tenen molt poca potestat de decisió en termes efectius. El carrer es fa eco d’aquestes discussions, i d’això se’n diu «parlar de política». Discussions enlloc de conflictes, pur espectacle front a la interpel·lant realitat.

Parlant de realitats i ficcions, l’Ajuntament de Barcelona s’està posant les piles darrerament en matèria d’habitatge. Arrel de l’aprovació de la nova llei d’habitatge de desembre de 2016, es pretenen impulsar un seguit de mesures per garantir l’accés o el manteniment de l’habitatge en els propers 10 anys als habitants de la ciutat: ajudes per pagar els lloguers, subvencions per rehabilitacions, pisos de protecció oficial, promoció del co-habitatge… Encara que determinades d’aquestes mesures puguin representar una ajuda en moments puntuals, ens hem de preguntar: quina és la veritable cara d’aquestes polítiques? I sobretot, com ens «ajuden» a mig plaç o, ben al contrari, serveixen per emmascarar les causes profundes i les solucions radicals que hem d’afrontar en l’època que ens ha tocat viure? Ens agradaria fer una reflexió més amplia al respecte.

Continua llegint «Marges estrets per a la dissidència (CAT/CAST)»

De constitucions, transicions i processos constituents (CAT/CAST)

(en castellano más abajo)

Un any més l’Estat espanyol ens convida a celebrar el dia de la Constitució. En general és una data acceptada en què degut a la misèria assalariada i existencial en la que vivim immersos, qualsevol excusa és bona per prendre’s unes vacances. Sembla a ser, almenys a Catalunya, que oficialment només els membres dels partits sobiranistes opten per no fer festa en aquesta data, assenyalant el seu rebuig a l’espanyolisme i l’espanyolització que destil·la la «Carta Magna» aprovada el 1978 per referèndum en el marc de la transició espanyola, que no reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles sinó només una autonomia descafeïnada en el marc d’una «democràcia» liberal -que alguns qualifiquen de dictadura parlamentària-. També, és clar, no tancaran les portes la majoria de centres comercials i botigues, degut a la proximitat del Nadal i el consum que aquest exacerba, això vol dir que moltes persones es veuran obligades a treballar en aquesta data, no per convicció política sinó per necessitat econòmica, i moltes d’altres utilitzaran el seu temps lliure per anar en massa als centres d’oci i consum.

Però també podem aprofitar aquesta jornada per altres coses. Podem dedicar-nos, per exemple, a conèixer la nostra història de manera crítica i des de baix, revisant els paradigmes de fons que hem assumit i sustenten la societat actual. També podem fer revisió de vida i autocrítica de perquè no tenim res a celebrar de la constitució que va sorgir de la transició dels anys 70. Podem plantejar-nos com sortir de la quimera socialdemòcrata respecte les nostres opcions de futur, aquesta que ens vol vendre ara una nova constitució participativa i millorada. Així com comprometre’ns a crear les condicions per la utopia deconstituent, desenvolupant un nou imaginari polític i integral i unes pràctiques associades a ell, per forjar una nova civilització.

Aquest article pretén ser un granet de sorra per facilitar-nos aquest procés.

Continua llegint «De constitucions, transicions i processos constituents (CAT/CAST)»