¿Qué feminismo para qué vida común?

Colaboración en el número 45 de la revista vasca Ekintza Zuzena. Siguiendo a este artículo han publicado también “Los sexos en tiempos del género” que también merce una buena lectura.

«¡Libertad e igualdad para la mujer! Qué esperanzas y aspiraciones despertaron estas palabras cuando se pronunciaron por alguna de las más nobles y valientes almas de aquellos días (…) Mi esperanza se encamina igualmente hacia ese objetivo, aunque mantengo que la emancipación de la mujer, como se interpreta y se pone en práctica en la actualidad, ha fracasado en conseguir ese gran fin. Ahora la mujer debe hacer frente a la necesidad de emanciparse a sí misma de la emancipación si realmente desea ser libre».

(Emma Goldman, La tragedia de la emancipación de la mujer)

«Yo no soy feminista; nunca lo fuí y muchas veces he hecho ya esta declaración. No obstante, empieza a preocuparme el feminismo, porque comienza a manifestarse en la mujer un sentimiento de preocupación de su significación social y está muy expuesto a que sufra desviaciones lamentables.(…). El feminismo implica masculinismo y lo único que faltaba, en el actual caos social, es que la mujer, al querer reivindicar sus derechos, se colocara enfrente del hombre, en actitud hostil, y que éste se mofara y hasta se preparara a combatirla en éste, su resurgimiento social».

(Antonia Maymón, pedagoga anarquista 1881-1959)

Punto de partida

Ha llovido mucho desde nuestro escrito Juntas contra el sexismo y la opresión. En él, un grupo de compañeros que habíamos ido reflexionando durante más de un año juntos sobre nuestras experiencias en las relaciones entre sexos y sobre la forma de entender y abordar los conflictos de género en el seno de los feminismos y los movimientos sociales, tratábamos de hacer una crítica constructiva y proponer un nuevo enfoque, que denominábamos antisexista, para aproximarnos a unos temas muy sensibles y controvertidos, que desde entonces no han dejado de serlo.

CONTINUA LEYENDO

Nosotras, mujeres de Euskalduna

Cuando estábamos juntos tras la barricada,

las manos en tus bolsillos eran también mis bolsillos vacíos,

Cuando casa y calle estaban del mismo lado,

puesto que aún existía casa y decir calle era decir vínculo.

En las fábricas luchábais para mantener un puesto

que no era más que el reflejo de la tierra de antaño,

usurpada por los mismos de siempre.

Al menos teníamos un enemigo común.

Ahora somos comunes enemigos,

nos quieren enfrentados

para su mejor dominar.

Rompieron la solidaridad de clase,

ahora van a por la solidaridad familiar,

tu y yo rompemos,

gana el Estado y el Capital.

Hasta que solos, vencidos, ya no quedará a quién pisar,

danzarán frenéticos sobre nuestras cenizas,

la pólvora se convertirá en polvo

e imperará un sueño amnésico

del que quizás no podremos despertar.

Dels llibertaris i la llibertat: passat, present i futur de l’anarquisme i el fet català*

[ En castellano más abajo]

Aquí podeu llegir la meva aportació al llibre col·lectiu “Anarquismo frente a los nacionalismos”, on participen també Manel Aisa, Miquel Amorós, Octavio Albedrola, Juan Pablo Calero, Pep Castells, Rafael Cid, Miguel Gómez, Tomás Ibáñez, José Ramon Palacios, Fernando Ventura y Julio Reyero.

És important que es doni aquest debat en el moment actual, així que us recomano el llibre, editat per Qeimada i la FAL.

Dels llibertaris i la llibertat*

Passat, present i futur de l’anarquisme i el fet català

Introducció

En aquest article farem un brevíssim i no exhaustiu recorregut per la relació de l’anarquisme i el moviment obrer amb el fet nacional català des de finals del segle XIX aproximadament, fins a finals del segle XX, amb alguns repunts de l’actualitat. Veurem la catalanitat primera dels sectors obrers, la manca de projecte polític i discurs anarquista en relació al fet nacional, les aliances puntuals entre obrerisme i nacionalisme català i la relació de tot plegat amb el context històric i la ideologia dominant de cada moment. En segon lloc, parlarem del context actual a Catalunya en el marc del sistema globalitzat, així com dels posicionaments dels sectors llibertaris en el procés viscut a Catalunya en els darrers anys. Ens preguntarem sobre els fonaments i contradiccions d’aquest procés davant l’habitual escepticisme i plantejarem una estratègia per defensar el fet nacional sense caure en el nacionalisme ni en la constitució d’un nou Estat. Finalment, també apel·larem a la solidaritat i al posicionament actiu per part d’altres pobles i persones dins el que s’anomena Espanya i més enllà, en base a una autocrítica front a les formes de pensar llibertàries més habituals, en el marc d’una proposta de confederació de pobles lliures.

Continua llegint «Dels llibertaris i la llibertat: passat, present i futur de l’anarquisme i el fet català*»

Llibre “Komun: assamblearisme i comunalisme a Euskal Herria

Amb aquest post m’agradaria difondre el micromecenatge del llibre #Komun, d’en Pablo Sastre, així com per animar-vos a fer alguna aportació. Ja tenim més de la meitat del camí fet, però encara necessitem suport per fer realitat aquest projecte, volem tenir Komun per #SantJordi2018. Ho aconseguirem? També depèn de tu!

Aquí teniu l’enllaç al verkami: https://www.verkami.com/locale/ca/projects/20049-komun-assemblearisme-i-comunalisme-a-euskal-herria

Per fer una mica de boca us copio unes ressenyes del mateix Pablo sobre dos dels seus llibres. El primer és “Batzarra, gure gobernua” (L’assemblea, el bon govern del comú, es podria traduir), en el qual es basa la primera part del llibre «Komun». Després parla una mica de la seva altra obra traduïda al castellà, “La presencia de las cosas”. Finalment, un comentari sobre la tecnologia i una traducció d’un article seu aparegut a la revista «Berria» el juny de 2016, que ens pot connectar amb la segona part del llibre «Komun», ja que es titula «Ampliando el común».

En Pablo diu al llibre que esperem que es publiqui ben aviat que, mentre els humans estan desenvolupant certes capacitats, com ara desplaçar-se ràpidament o estar en diversos llocs alhora, n’hi ha d’altres que s’estan deteriorant greument: la capacitat de reflexió, o de revoltar-se, per exemple.

Jo no vull que seguim perdent-les….per això difonc aquest llibre imprescindible, que motiva a la reflexió i a l’acció amb un llenguatge senzill i sensible que ens travessa els cors.

Espero que sigui del vostre interès!

Continua llegint «Llibre “Komun: assamblearisme i comunalisme a Euskal Herria»

Reflexions sobre el 25N: Drets, mercat i violència estructural. Canviem de paradigma? (CAT/CAST)

(en castellano más abajo)

Ens trobem un any més davant el 25N, data marcada oficialment per la ONU com a «Dia internacional contra la violència cap a les dones».

Continua llegint «Reflexions sobre el 25N: Drets, mercat i violència estructural. Canviem de paradigma? (CAT/CAST)»