Espiritualitat i Canvi social

Espiritualitat i canvi social 3_opció3

(en castellano más abajo)

El proper dissabte 04.03.2017 tindrà lloc al monestir de Sant Jeroni de la Murtra (una joia del gòtic català situat a Badalona i dinamitzat per una comunitat heterogènia) una primera jornada sobre «Espiritualitat i transformació social». Aquesta vol ser una oportunitat per posar sobre la taula la relació entre el canvi interior i el canvi exterior, entre la voluntat de mirar-nos a nosaltres mateixes i la nostra connexió profunda amb la vida i amb les preguntes fonamentals de l’existència i al mateix temps tenir en compte el món en el que vivim, amb les seves estructures i valors que dificulten en gran manera una evolució emancipadora de la persona i de la societat.


Actualment i en les darreres dècades les tendències, lluites i moviments que proposen canvis en el sistema social es troben força mancats de força, de fe, de potència i de connexió humana. Sovint cauen en el materialisme, el politicisme i l’odi a l’ordre establert com a força motora. Al mateix temps, els moviments i tendències que posen més èmfasi en el canvi interior i l’espiritualitat solen caure en l’individualisme, l’egocentrisme i el mercantilisme propi de les societats modernes neoliberals. Mentre a uns els sobren els judicis  i l’ull crític i els manca esperança i confiança, als altres els sobra ingenuïtat i els manca criteri ferm respecte l’acció de cara als mals del món. Als primers el fet de no tenir una connexió més forta amb la realitat existencial de la vida, amb la potència dels individus, i una cosmovisió d’amor i confiança cap als altres, els resta molta força i possibilitats de victòria. Als segons el fet de girar l’esquena a una transformació que vagi més enllà de la persona en si mateixa, que pot anar més enllà de millorar com a ésser concret en la vida quotidiana, o treballar les pròpies qüestions internes de l’ego, per lluitar contra les estructures i tendències opressives que estan més enllà de nosaltres i fer-hi front col·lectivament, els resta també molta força i credibilitat i els inunda d’impotència, de manera que fins i tot poden acabar convertint-se en corrents reaccionaries que apuntalen al sistema més que no pas l’impugnen. A un nivell personal, podem dir que les persones amb força espiritual generalment no s’han dedicat a projectar-la cap enfora sinó a  mirar-se el melic, i que això provoca que la potència interna de cadascú es vegi minvada; per altra banda, és difícil trobar en les persones que es dediquen a fer projectes i accions socials una connexió interna forta amb si mateixos, amb els altres i amb la vida, per la qual cosa les seves accions es veuen també molt debilitades i la seva fortalesa per oposar-se a l’ordre establert disminueix.

Al llarg de la història podem trobar diversos exemples de persones i moviments que han integrat l’espiritualitat i la lluita contra l’opressió social (Ghandi o Martin Luther King serien alguns dels més coneguts, també es diu que Jesús era un revolucionari en el marc del cristianisme primitiu). Però avui en dia sembla a ser que ja ni existeixen moviments espirituals ni polítics revolucionaris amb prou potència i força que estiguin a l’alçada dels reptes personals i socials que es plantegen a la humanitat i al planeta en ple segle XXI. La fragmentació segueix imperant i s’ens fa difícil oposar-nos a un sistema global sense una integració de les diverses dimensions del canvi que requereix el desenvolupament d’una nova civilització. En aquest sentit, hi ha persones que ens poden ajudar en aquest camí d’integració, doncs  tenen «un peu en cada món», i no veuen la contradicció entre un i altre  sinó que entenen que l’espiritualitat i el canvi social són un mateix camí, com dues cares de la mateixa moneda. A algunes d’elles les hem convidat a fer aportacions en aquesta jornada i a assistir-hi. També podem dir que hi ha cada vegada més persones que, a un nivell individual, desenvolupen diverses facetes de la seva vida més en consonància amb un treball interior i amb una aportació social, però això es segueix fent d’una manera fragmentada i parcial en la vida de cadascú de nosaltres, de manera que no es converteix en una potència col·lectiva ni en una senya distintiva d’un moviment de canvi holístic.

Així, en la pràctica, malgrat l’interes creixent de cada vegada més persones per desenvolupar-se espiritualment i aportar socialment, seguim trobant una fragmentació d’aquests dos mons que es tradueix en una parcialitat en l’enfoc de totes les coses que fem, on l’èmfasi és sempre més en un aspecte que en l’altre. El repte, doncs, seria trobar formes de prendre consciència del component espiritual que té tota lluita social, tota acció i tot projecte que vagi encaminat a modificar condicions «exteriors» a nosaltres, al mateix temps que si fem alguna pràctica espiritual poder-ho connectar amb el sentit social i col·lectiu que la pròpia acció individual o de petits grups pot tenir en si mateixa. D’aquesta manera, podem anar desenvolupant un paradigma ampli, integral, que no només faci de pont entre un món i un altre sinó que integri les dimensions espirituals i polítiques emancipadores com a camins que porten a un mateix destí, com a dimensions o angles des dels quals mirar o portar a la pràctica una mateixa acció o projecte. Un camí que superi les dicotomies existents i que ens faci sortir de les nostres parcel·les de confort per tenir en compte la complexitat de la vida i la transformació global.

Per posar un exemple concret d’aquesta forma de funcionar integradora, si agafem l’arbre com a motiu de reivindicació o celebració, podem veure que els arbres han tingut un significat al llarg de la història en moltes de les nostres contrades com a símbols polítics de la comunitat. El Consell Obert en molts pobles de la Península es reunia sota un arbre i els balls d’arbre eren una forma de tancar acords de les assemblees populars ballant al voltant d’aquests. Al mateix temps les investigacions dels darrers anys posen de manifest que els arbres són éssers vius connectats amb la trama de tot el bosc a través de les seves arrels, així com una nova visió de la vida en la qual els éssers humans i la natura no sempre han estat separats sinó en estreta col·laboració i sinergia, arribant  fins i tot a sentir devoció i reverència per aquests éssers que perduren i que són el pulmó del nostre planeta. Per tant, fer assemblees sota els arbres, o meditar, celebrar i ballar als seus peus, són en realitat part inseparable de les nostres diverses facetes i dimensions humanes, que ens mostren que és possible veure i viure les coses d’una altra manera. No és casualitat que els mateixos símbols ens remetin a pràctiques divergents però alhora totes necessàries per desenvolupar una vida plena (l’autonomia co·lectiva en la presa de decisions, la connexió profunda amb l’entorn i amb els altres…), doncs en una cosmovisió holística no impera una fragmentació artificial de la realitat sinó que la vida es desenvolupa d’una forma molt més integrada, en tota la seva potència.

 trobada RI2016

Per tant, el repte no és actualment unir sense més, o posar de costat, sinó integrar. Espiritualitat i revolució, entre d’altres facetes vitals, serien com les diverses cares d’un cub de  rubick, sense les quals no es pot construir cap forma amb sentit.

Per últim, també hem de tenir en compte que les diverses formes d’entendre la transformació social o la lluita social, així com l’espiritualitat, han anat canviant amb els anys, perquè les inquietuds i la societat estan en contínua evolució. Per tant, haurem de començar per veure què entenem ara i què hem entès al llarg dels darrers d’anys per canvi social, què entenem per espiritualitat i canvi interior…com aquestes dues facetes s’han anat canalitzant i han anat prenent certs vicis i potencialitats segons el moment, i com veiem totes aquestes qüestions des d’on som ara.

De tot això i més en començarem a parlar el proper dissabte 4 de març a Sant Jeroni de la Murtra.

Aquí podeu trobar dues intervencions que són també guia i inspiració per l’esdeveniment de dissabte: 

Text de Miki Decrece “El mito de la neutralidad”

Àudio de Ricard Vidal, coorganitzador de les jornades:

(CASTELLANO)

El próximo Sábado, 04/03/2017 tendrá lugar en el monasterio de San Jeroni de la Murtra (una joya del gótico catalán situado en Badalona y dinamizado por una comunidad heterogénea) una primera jornada sobre «Espiritualidad y transformación social». Esta quiere ser una oportunidad para poner sobre la mesa la relación entre el cambio interior y el cambio exterior, entre la voluntad de mirarnos a nosotros mismos y nuestra conexión profunda con la vida y con las preguntas fundamentales de la existencia y al mismo tiempo tener en cuenta el mundo en el que vivimos, con sus estructuras y valores que dificultan en gran medida una evolución emancipadora de la persona y de la sociedad.

Actualmente y en las últimas décadas las tendencias, luchas y movimientos que proponen cambios en el sistema social se encuentran bastante faltos de fuerza, de fe, de potencia y de conexión humana. A menudo caen en el materialismo, el politicismo y el odio al orden establecido como fuerza motora. Al mismo tiempo, los movimientos y tendencias que ponen más énfasis en el cambio interior y la espiritualidad suelen caer en el individualismo, el egocentrismo y el mercantilismo propio de las sociedades modernas neoliberales. Mientras a unos les sobran los juicios y el ojo crítico y les falta esperanza y confianza, a los otros les sobra ingenuidad y falta criterio firme respecto la acción de cara a los males del mundo. En los primeros el hecho de no tener una conexión más fuerte con la realidad existencial de la vida, con la potencia de los individuos, y una cosmovisión de amor y confianza hacia los demás, les quita mucha fuerza y posibilidades de victoria. A los segundos el hecho de dar la espalda a una transformación que vaya más allá de la persona en sí misma, que puede ir más allá de mejorar como ser concreto en la vida cotidiana, o trabajar las propias cuestiones internas del ego, para luchar contra las estructuras y tendencias opresivas que están más allá de nosotros y hacerles frente colectivamente, les quita también mucha fuerza y credibilidad y los inunda de impotencia, de modo que incluso pueden acabar convirtiéndose en corrientes reaccionarías que apuntalan al sistema más que lo impugnan. A un nivel personal, podemos decir que las personas con fuerza espiritual generalmente no se han dedicado a proyectarla hacia afuera sino a mirarse el ombligo, y que esto provoca que la potencia interna de cada uno se vea mermada; por otra parte, es difícil encontrar en las personas que se dedican a hacer proyectos y acciones sociales una conexión interna fuerte consigo mismos, con los demás y con la vida, por lo que sus acciones se ven también muy debilitadas y su fortaleza para oponerse al orden establecido disminuye.

A lo largo de la historia podemos encontrar varios ejemplos de personas y movimientos que han integrado la espiritualidad y la lucha contra la opresión social (Ghandi o Martin Luther King serían algunos de los más conocidos, también se dice que Jesús era un revolucionario en el marco del cristianismo primitivo). Pero hoy en día parece ser que ya ni existen movimientos espirituales ni políticos revolucionarios con suficiente potencia y fuerza que estén a la altura de los retos personales y sociales que se plantean a la humanidad y al planeta en pleno siglo XXI. La fragmentación sigue imperando y se nos hace difícil oponernos a un sistema global sin una integración de las diversas dimensiones del cambio que requiere el desarrollo de una nueva civilización. En este sentido, hay personas que nos pueden ayudar en este camino de integración, pues tienen «un pie en cada mundo», y no ven la contradicción entre uno y otro sino que entienden que la espiritualidad y el cambio social son un mismo camino, como dos caras de la misma moneda. A algunas de ellas las hemos invitado a hacer aportaciones en esta jornada y a asistir. También podemos decir que hay cada vez más personas que, a un nivel individual, desarrollan diversas facetas de su vida más en consonancia con un trabajo interior y con una aportación social, pero esto se sigue haciendo de una manera fragmentada y parcial en la vida de cada uno de nosotros, de modo que no se convierte en una potencia colectiva ni en una seña distintiva de un movimiento de cambio holístico.

Así, en la práctica, a pesar del interés creciente de cada vez más personas para desarrollarse espiritualmente y aportar socialmente, seguimos encontrando una fragmentación de estos dos mundos que se traduce en una parcialidad en el enfoque de todas las cosas que hacemos, donde el énfasis se encuentra siempre más en un aspecto que en el otro. El reto, pues, sería encontrar formas de tomar conciencia del componente espiritual que tiene toda lucha social, toda acción y todo proyecto que vaya encaminado a modificar condiciones «exteriores» a nosotros, al mismo tiempo que si hacemos alguna práctica espiritual poderlo conectar con el sentido social y colectivo que la propia acción individual o de pequeños grupos puede tener en sí misma. De esta manera, podemos ir desarrollando un paradigma amplio, integral, que no sólo haga de puente entre un mundo y otro sino que integre las dimensiones espirituales y políticas emancipadoras como caminos que llevan a un mismo destino, como dimensiones o ángulos desde los que mirar o llevar a la práctica una misma acción o proyecto. Un camino que supere las dicotomías existentes y que nos haga salir de nuestras parcelas de confort para tener en cuenta la complejidad de la vida y la transformación global.

Por poner un ejemplo concreto de esta forma de funcionar integradora, si tomamos el árbol como motivo de reivindicación o celebración, podemos ver que los árboles han tenido un significado a lo largo de la historia en nuestros lares como símbolos políticos de la comunidad. El Consejo Abierto en muchos pueblos de la Península se reunía bajo un árbol y los bailes de árbol eran una forma de cerrar acuerdos de las asambleas populares bailando alrededor de éstos. Al mismo tiempo las investigaciones de los últimos años ponen de manifiesto que los árboles son seres vivos conectados con la trama de todo el bosque a través de sus raíces, así como una nueva visión de la vida en la que los seres humanos y la naturaleza no siempre han estado separados sino en estrecha colaboración y sinergia, llegando incluso a sentir devoción y reverencia por estos seres que perduran y que son el pulmón de nuestro planeta. Por lo tanto, hacer asambleas bajo los árboles, o meditar, celebrar y bailar a sus pies, son en realidad parte inseparable de nuestras diversas facetas y dimensiones humanas, que nos muestran que es posible ver y vivir las cosas de otra manera. No es casualidad que los mismos símbolos nos remitan a prácticas divergentes pero a la vez todas necesarias para desarrollar una vida plena (la autonomía colectiva en la toma de decisiones, la conexión profunda con el entorno y con los demás …), pues en una cosmovisión holística no impera una fragmentación artificial de la realidad sino que la vida se desarrolla de una forma mucho más integrada, en toda su potencia.

Por tanto, el reto actualmente no es unir sin más, o poner ambas cosas de lado, sino integrar. Espiritualidad y revolución, entre otras facetas vitales, serían como las diversas caras de un cubo de Rubick, sin las cuales no se puede construir ninguna forma con sentido.

Por último, también debemos tener en cuenta que las diversas formas de entender la transformación social o la lucha social, así como la espiritualidad, han ido cambiando con los años, porque las inquietudes y la sociedad están en continua evolución. Por lo tanto, tendremos que empezar por ver qué entendemos ahora y que hemos entendido en los últimos años por cambio social, qué entendemos por espiritualidad y cambio interior … como estas dos facetas se han ido canalizando y han ido tomando ciertos vicios y potencialidades según el momento, y como vemos todas estas cuestiones desde donde estamos ahora.

De todo esto y más empezaremos a hablar el próximo sábado 4 de marzo en San Jeroni de la Murtra.

Aqui podéis encontrar dos intervenciones que son también guía e inspiración para el encuentro del sábado:

Texto de Miki Decrece “El mito de la neutralidad”

Àudio de Ricard Vidal, coorganizador de las jornadas:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *