Tornar als arbres

El proper diumenge 28 de Maig tindrà lloc una trobada sobre “Natura, Revolució i Espiritualitat”. Podeu trobar més informació i materials en aquest enllaç.

Us esperem!!

La vida només pot ser compresa cap enrere; però ha de ser viscuda cap endavant.                                                 -Soren Kierkegaard-

Salus per naturam (A la salvació per la naturalesa!) -Octavi Piulats-

Majestuosos roures, impertorbables alzines, solitàries presències arrelades que ens connecten amb els nostres ancestres, amb el rastre dels boscos primigenis avui desapareguts, expulsats de la memòria, devastats per la modernitat capitalista que arrasa imparable amb la Vida, la història, la mitologia i la política populars.

roure giol sol

arbol

L’arbre és una metàfora espiritual en tota regla. En la seva part visible, les seves formes robustes creixen en espirals inacabables, enroscant-se sobre si mateixes, evolucionant de manera natural i no lineal, desenvolupant-se de forma lenta, contínua, silenciosa, orgànica. La voluminosa escorça és un conjunt d’espirals que giren sobre si mateixos buscant la llum, apuntant al cel. En la seva part invisible, abismal, penetren profund dins la terra, s’arrelen amb força, es connecten amb la font que els alimenta i que és invisible als ulls. Es connecten també entre ells, amb complicades xarxes semblants a les xarxes neuronals del cervell, compartint unes memòries que els permeten adaptar-se millor al seu substrat natural.

raices-960x623

Una societat sense arbres és una societat que ha substituït els temples naturals per tot tipus d’esglésies i sectes institucionalitzades i fragmentades. Ha acabat amb les assemblees populars i locals instaurant palaus i parlaments on les elits que ens governen decideixen els nostres destins a porta tancada. Ha instituït complexes trames judicials que res tenen a veure amb una justícia popular i restaurativa, entre iguals. Una societat sense arbres ja no té llocs de trobada silenciosa amb un mateix, fora de l’adoctrinament generalitzat, ni de compartir genuïnament amb els altres, amb temps per mirar-se als ulls. Una societat sense arbres ha deixat endarrere la subsistència i l’autoconsum, la recol·lecció, el coneixement dels recursos silvestres, per passar a dependre d’aliments processats d’origen desconegut, que només es poden adquirir mitjançant una «riquesa» monetària, que buida la nostra butxaca i el nostre cos de nutrients, mentre engreixa les grans corporacions que generen excedents mentre la major part del món es mor de gana. Una humanitat sense arbres és una humanitat cada cop menys humana, més estranyada i alienada del món natural, menys conscient del seu paper en la trama de la vida de la qual som part.

sompart

Cal no oblidar que tant les religions institucionalitzades com el poder civil-estatal han conspirat al llarg de la història, i especialment en els darrers dos segles, per esborrar al poble, per a imposar-nos una cosmovisió materialista del progrés humà que no ha tingut en compte la natura i la vida, que ens ha fet encaixar en uns motlles perversos per servir als interessos del poder i de l’acumulació econòmica. Cal no oblidar que per fer-ho, van segar les nostres vides, les vides dels nostres ancestres, a sang i foc, de la mateixa manera que van segar els camps i encerclar les terres comunals, destruint boscos i arbres mil·lenaris. Van acabar amb la nostra cosmovisió i van objectivar la natura, substituint la interdependència natural per formes de subjugació, depredació i jerarquia. Van acabar amb les nostres assemblees, amb el poder popular; van acabar amb les nostres economies de subsistència, van enfrontar-nos amb faccions polítiques i interessos corporativistes, van esborrar-nos de la història i ens van separar de la natura de la qual durant segles havíem format part. Ens van arrastrar a les ciutats, convertint-nos en carn de canyó per a la producció industrial i posteriorment de serveis i tecnològica, de la mateixa manera que van fer plantacions forestals d’arbres homogenis, iguals, condemnats a ser també mers recursos productius, substituint els boscos, els sistemes naturals.

diggers

Cançó: “El món es va capgirar

pueblo

No som fills d’una evolució natural, sinó d’un genocidi contra la vida. Estem, avui més que mai, en una guerra contra la vida que avança imparable, destruint els sistemes vius dels quals som part i tancant-nos en els regnes virtuals i l’esclavitud tecnològica que ens aïllen més i més de la realitat, de nosaltres mateixes i de la resta de persones.

Necessitem urgentment un canvi de rumb.

Estem intentant recuperar una consciència que es troba ennuvolada.

Sentim els seus ecos profunds, alguna cosa ens crida, ens impel·leix a pensar, a sentir i a actuar.

Estem fent passos cada vegada més ferms.

I cada vegada som més.

Una humanitat per la vida és una humanitat que torni als arbres

conscienciasompart

Àudio de Ricard Vidal, coorganitzador de les jornades, aquí.

4 respostes a «Tornar als arbres»

  1. olé! quina entrada més bonic Laia! Gràcies per parlar d’activisme i espiritualitat tocant de peus a terra!

    Seguint amb el tema dels arbres, deixo un enllaç al programa de radio 3 de El bosque habitado, en que precisament parlen de la Dendrocràcia, és a dir de l’organització social al voltant del arbres, i com aquests donaven fer de les converses mantingudes…
    És curiós també que a molts llocs on hi han ermites, hi ha, o hi havia hagut un gran arbre al costat, habitualment anterior a l’ermita…
    Salut i felicitats pel blog!!

      1. ups…jejeje
        aquí està el programa en qüestió:
        http://www.rtve.es/alacarta/audios/el-bosque-habitado/bosque-habitado-080117/3859020/
        I també comentar que en altres programes del mateix programa ja n’havien parlat, es poden trobar mitjançant el buscador:
        http://www.rtve.es/alacarta/audios/el-bosque-habitado/ i aprofitar per recomanar la majoria dels programes del bosque habitado, personalment, m’agraden molt!!

        Gràcies per la xerrada
        Salut!

  2. olé! quina entrada més bonica Laia! Espero que anés d’allò més bé la trobada!!
    Gràcies per parlar d’activisme i espiritualitat tocant de peus a terra!

    Seguint amb el tema dels arbres, deixo un enllaç al programa de radio 3 de El bosque habitado, en que precisament parlen de la Dendrocràcia, és a dir de l’organització social al voltant del arbres, i com aquests donaven fer de les converses mantingudes…
    És curiós també que a molts llocs on hi han ermites, hi ha, o hi havia hagut un gran arbre al costat, habitualment anterior a l’ermita…
    Salut i felicitats pel blog!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *