Apunts sobre treball, economia i activisme per un futur post capitalista i post industrial

(en castellano más abajo)

El treball, és a dir, l’ús del temps amb l’objectiu de l’auto sosteniment material, és una  part indissociable de la vida. El treball no ha estat sempre aquesta pesada càrrega que per a moltes persones representa cada dia la lluita per un salari. Abans de la proletarització i la despossessió de la vida a la qual hem estat sotmesos en els darrers dos segles, el treball i la vida eren un sol tot. El treball era una tasca col·lectiva i basada en l’auto sosteniment de les famílies i les comunitats, sense l’objectiu de produir beneficis sinó encarat a la satisfacció de necessitats. El treball assalariat no era la norma i quan existia el treball a canvi d’un jornal, aquest mai era la base de la qual depenia la vida de les persones, sinó més aviat un complement, ja que eren múltiples fonts les que proveïen recursos de subsistència a les col·lectivitats (les terres, familiars i comunals, els mitjans de producció i transformació, els boscos, els animals…) (1)

Continua llegint «Apunts sobre treball, economia i activisme per un futur post capitalista i post industrial»

Recuperar la vida, recuperar la mort

Las nubes protestaban anoche,
el cielo lloraba,
hoy el atardecer se desdibuja,
se derrite como garra en sangre
y se apaga.

Pero tu no nos dejaras sin decir nada
Cuando caiga la noche tu ausencia nos visitará.

Tu muerte es nuestra muerte también,
la muerte de todas.
Buscaremos abrazarnos, apoyarnos,
dándonos esta mano que quizás te negamos.

Y seguiremos luchando:
Con tu mirada inquieta
Con tu corazón valiente
Con la utopía en vilo que sentimos vibrante,
que vamos trazando.

(A l’incansable entusiasta revolucionari Pablo Molano, en el capvespre de la notícia de la seva mort – 14-02-2016-).

-«Crease o no -dijo Will- yo nunca he visto el nacimiento de un chico

-¿Nunca? Mary Sarojini se mostró asombrada. Ni siquiera cuando estaba en la escuela?

-Ni en la escuela- dijo en voz alta

Nunca vio a nadie morir y nunca vio a nadie que estuviese dando a luz. ¿Y cómo llegó a conocer esas cosas?

-En la escuela a la que yo asistía -respondió- jamás conocíamos cosa alguna; sólo conocíamos palabras.

(Aldous Huxley, La Isla)

Continua llegint «Recuperar la vida, recuperar la mort»