La trampa de la diversidad (Daniel Bernabé)

Un breu resum del llibre “La trampa de la diversidad” de Daniel Bernabé (Akal, 2018). El llibre està generant força polèmica a les xarxes socials, per apuntar la inoperància i els excessos de les polítiques identitàries dins l’activisme i la claudicació de l’esquerra d’un projecte comú que remogui profundament els ciments de la civilització, més enllà d’acontentar petits sectors de la societat amb demandes més simbòliques que materials.

En termes generals em sembla una aportació molt interessant en el moment present i en recomano la lectura acurada. El text següent és només un resum, no una ressenya crítica, i evidentment no estic d’acord amb tot el que diu l’autor però em sembla que pot aportar idees i suggeriments per sortir dels atzucacs en els quals estem immersos.

Bona reflexió!!

Continua llegint «La trampa de la diversidad (Daniel Bernabé)»

Emancipar-nos de l’emancipació: surfejant el “tsunami feminista”

(este artículo se encuentra en castellano más abajo)

Hem passat fa ben pocs dies per una vaga feminista i m’agradaria poder aportar algunes reflexions als plantejaments d’aquesta. Jo he fet vaga, perquè considero que tot el que sigui frenar aquest sistema productiu mortífer en el que vivim, respirar per un dia més enllà del treball assalariat que ofega la vida, sortir al carrer per ajuntar-nos amb qui té disponibilitat per viure, és positiu. Considero positiu parar, sortir al carrer amb la nostra canalla, els nostres familiars, parelles, amics i amigues, mostrar que ens cuidem juntes, desprivatitzar la vida i les cures.

Em preocupa la desvalorització de les cures i de l’àmbit domèstic, que es digui que l’únic problema és el repartiment del treball a casa1; considero que és una anomalia històrica el fet que les cures estiguin privatitzades en al família nuclear; considero un despropòsit que les assumeixin dones o homes tancats a casa, que les assumeixin funcionaries estatals (llei de dependència), així com professionals plegats a les demandes del mercat de les necessitats que aquest propi sistema imposa (allò que ens proveeix amb una mà ens en desproveeix per l’altra).

No estic d’acord amb la majoria de plantejaments de la vaga. Per una banda alguns els entenc, pel context històric i cultural en el que ens trobem a l’occident capitalista, i cada vegada més en tots els estats i territoris integrats en l’ordre mundial actual. En aquest context a les dones només ens queda plorar, perquè en el marc de la modernitat capitalista mai podrem assolir la igualtat2, i paradoxalment aquesta es considera el bé més preuat pel qual lluitar. Es considera que si fóssim iguals hi hauria menys violència contra les dones i que assoliríem societats més justes. Però aquesta premissa no es pot demostrar, doncs els països pal·ladis de la igualtat (típicament els països nòrdics) no són exemple de res en aquest sentit3. La majoria de feminismes deriven d’aquest fet la conclusió que la dominació de gènere ha de ser alguna cosa més antiga i primordial, si és que amb tots els esforços que es fan per la igualtat, aquesta no s’elimina4.

I si el problema de tot plegat fos la manera de mirar el problema?

Continua llegint «Emancipar-nos de l’emancipació: surfejant el “tsunami feminista”»

Sobre la situación en Catalunya

Ponencia en el segundo encuentro de Ecología Social, Bilbao.

“Históricamente muchos pueblos han conseguido la independencia,

pero no han conseguido la libertad,

porque no se han emancipado a sí mismos del Estado”

 (A. Ocällan, líder kurdo)

Gracias por invitarme a hablar sobre qué hay más allá de los Estado-nación en un momento en que mi tierra, Catalunya, naufraga entre la ilegalización de las instituciones catalanas, la ilegitimidad constitucional española y las aspiraciones de liberación popular. Tengo que decir que he tenido dudas sobre si asistir a este encuentro debido al momento que se está viviendo  allí, pero que finalmente he decidido asistir pues considero importante explicar qué está pasando desde un punto de vista que no reproduzca el mismo mensaje de los medios de comunicación masivos, sino mostrar escenarios y posicionamientos distintos a los habituales, en contacto también con las realidades locales que se están generando, tal y como yo y mis compañeros del Grupo de Reflexión para la Autonomía lo estamos viviendo. Así que esta charla quizás perderá un poco de contenido teórico para adaptar la reflexión a las circunstancias del momento historico actual y que de allí puedan salir reflexiones sobre ádonde vamos.

Continua llegint «Sobre la situación en Catalunya»

De béns comuns a béns comunals. El comú i la comunitat. Història i propostes de futur

Aquí podeu llegir la segona part de la ponència “De béns comuns a béns comunals: El comú i la comunitat. Història i propostes de futur” que va tenir lloc al FESC 2017 el dissabte 21 d’octubre del 2017 a les 10.30 h.

Descarrega aquí les diapositives de la ponència.

La primera part, que va fer en David Algarra, la podeu trobar aquí.

Propostes de futur

Gràcies a en David que ens ha introduït històricament la qüestió que ens ocupa, i evidentment a la FESC per donar-nos l’oportunitat per aprofundir en aquest eix de la comunitat en el marc del comú i el comunal. Com dèiem, no podem entendre els bens comuns sense comunitat, d’aquí partim. Però, com crear comunitat avui en dia, malgrat tota la degradació de les relacions humanes i la despossessió material que hem sofert com a poble? L’aposta del comunal per transformar la societat d’una manera integral pot ser una resposta. Per començar hem d’aclarir-nos i dibuixar nous imaginaris, si volem sortir del marc actual. El comú no pot ser simplement un «tercer sector» entre l’estat i el mercat, que permeti una coordinació més o menys exitosa entre projectes d’un «mercat social» més humà, sinó que ha d’implicar vincles comunals de solidaritat en la producció i reproducció de les relacions socials. No ha de ser una nova gestió d’allò public, amb més participació comunitària, sinó un projecte de nova societat.

Continua llegint «De béns comuns a béns comunals. El comú i la comunitat. Història i propostes de futur»

Campanya “Més enllà del sobre”

De cara a reflexionar sobre l’1-Octubre i el que vindrà, comparteixo aquesta campanya per si és del vostre interés!

AQUEST 1-O,

MÉS ENLLÀ DEL SOBRE,

PENSA EN EL QUE SOBRA I S’OBRE

En pocs anys, la desafecció per l’ordre constitucional espanyol ha anat creixent en bona part de la societat catalana. Per les elits espanyoles, democràcia significa simplement legalitat constitucional, forjada en el marc d’una transacció que va mantenir l’essència més autoritària i dictatorial del règim de Franco – «la unidad indivisible de la patria» – per tal que els pobles dominats per Espanya segueixin essent ignorats, emmordassats i oprimits.

Al mateix temps, el projecte polític de renovació, independència i constitució d’un nou Estat ha esdevingut desig d’una part creixent de la societat catalana. El reclam pel dret d’autodeterminació del poble català, s’ha anat acomodant en favor del dret a decidir i finalment, en la proclama del dret a votar: a votar i expressar una posició (SI/NO) en relació a una pregunta que no ha estat formulada per aquells que som cridats a les urnes.

La democràcia és avui en dia l’irrenunciable programa que tot ciutadà ha de fer seu, això sí, en la seva versió parlamentària, com si Estat i independència fossin garantia de democràcia, i la llibertat es reduís al vot.

La democràcia real que es buscava a les places al 15M no pot convertir-se en una mera reivindicació sufragista, una legitimació d’un sistema que només compta amb la gent per expressar-se amb una papereta.

Continua llegint «Campanya “Més enllà del sobre”»

Raíces, identidades y territorios: más allá del Estado y por un cambio liberador

Un ser humano tiene una raíz en virtud de su participación real, activa y natural en la existencia de una colectividad que conserva vivos ciertos tesoros del pasado y ciertos presentimientos del futuro.

(Simone Weil, Echar raíces)

Preguntas principales y análisis

Nos preguntan sobre la relación entre territorios, identidades y raíces y el camino de la revolución y el cambio liberador en nuestros tiempos. No habíamos ya dejado atrás toda etiqueta nacional, no erámos ya unos perfectos ciudadanos del mundo, gentes que nos movemos de aquí para allá, libres de toda constricción y restricción identitaria colectiva? No es la defensa de la nación contraria al internacionalismo y la solidaridad entre los pueblos? Si estamos contra el Estado, como podemos defender la autodeterminación de las naciones sin Estado sin caer en el estatismo? Qué caminos se están trazando hoy en día, en pleno siglo XXI, para trascender las limitaciones de los enfoques propios del siglo XX? Qué podemos aprender del pasado para dibujar el futuro? Qué implicaciones tiene nuestra concepción política del mundo en la defensa de la Vida en nuestro planeta, en nuestro lugar en el ecosistema planetario como seres humanos?

En la primera parte de este ensayo intentaremos humildemente plantear algunas respuestas a estas grandes preguntas. En la segunda parte, concretaremos los planteamientos y las propuestas que esbozamos en relación al territorio concreto donde habitamos, Catalunya.

Continua llegint «Raíces, identidades y territorios: más allá del Estado y por un cambio liberador»

Tornar als arbres

El proper diumenge 28 de Maig tindrà lloc una trobada sobre “Natura, Revolució i Espiritualitat”. Podeu trobar més informació i materials en aquest enllaç.

Us esperem!!

Continua llegint «Tornar als arbres»

Espiritualitat i Canvi social

(en castellano más abajo)

El proper dissabte 04.03.2017 tindrà lloc al monestir de Sant Jeroni de la Murtra (una joia del gòtic català situat a Badalona i dinamitzat per una comunitat heterogènia) una primera jornada sobre «Espiritualitat i transformació social». Aquesta vol ser una oportunitat per posar sobre la taula la relació entre el canvi interior i el canvi exterior, entre la voluntat de mirar-nos a nosaltres mateixes i la nostra connexió profunda amb la vida i amb les preguntes fonamentals de l’existència i al mateix temps tenir en compte el món en el que vivim, amb les seves estructures i valors que dificulten en gran manera una evolució emancipadora de la persona i de la societat.

Continua llegint «Espiritualitat i Canvi social»

Marges estrets per a la dissidència (CAT/CAST)

(en castellano más abajo)

 

En el món en el que vivim la consciència de determinades situacions a vegades implica un ofec constant i profund. Cada cop hi ha menys marge per a la oposició, per al conflicte, aquell real, sobre allò essencial i que posa en joc al sistema (és a dir, aquell conflicte que deriva de qüestionar el paradigma vigent, per exemple, la propietat privada). Abunden, en canvi, moltes «discussions» banals entre polítics professionals per temes realment intranscendents i sobre els quals ells tenen molt poca potestat de decisió en termes efectius. El carrer es fa eco d’aquestes discussions, i d’això se’n diu «parlar de política». Discussions enlloc de conflictes, pur espectacle front a la interpel·lant realitat.

Parlant de realitats i ficcions, l’Ajuntament de Barcelona s’està posant les piles darrerament en matèria d’habitatge. Arrel de l’aprovació de la nova llei d’habitatge de desembre de 2016, es pretenen impulsar un seguit de mesures per garantir l’accés o el manteniment de l’habitatge en els propers 10 anys als habitants de la ciutat: ajudes per pagar els lloguers, subvencions per rehabilitacions, pisos de protecció oficial, promoció del co-habitatge… Encara que determinades d’aquestes mesures puguin representar una ajuda en moments puntuals, ens hem de preguntar: quina és la veritable cara d’aquestes polítiques? I sobretot, com ens «ajuden» a mig plaç o, ben al contrari, serveixen per emmascarar les causes profundes i les solucions radicals que hem d’afrontar en l’època que ens ha tocat viure? Ens agradaria fer una reflexió més amplia al respecte.

Continua llegint «Marges estrets per a la dissidència (CAT/CAST)»

De constitucions, transicions i processos constituents (CAT/CAST)

(en castellano más abajo)

Un any més l’Estat espanyol ens convida a celebrar el dia de la Constitució. En general és una data acceptada en què degut a la misèria assalariada i existencial en la que vivim immersos, qualsevol excusa és bona per prendre’s unes vacances. Sembla a ser, almenys a Catalunya, que oficialment només els membres dels partits sobiranistes opten per no fer festa en aquesta data, assenyalant el seu rebuig a l’espanyolisme i l’espanyolització que destil·la la «Carta Magna» aprovada el 1978 per referèndum en el marc de la transició espanyola, que no reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles sinó només una autonomia descafeïnada en el marc d’una «democràcia» liberal -que alguns qualifiquen de dictadura parlamentària-. També, és clar, no tancaran les portes la majoria de centres comercials i botigues, degut a la proximitat del Nadal i el consum que aquest exacerba, això vol dir que moltes persones es veuran obligades a treballar en aquesta data, no per convicció política sinó per necessitat econòmica, i moltes d’altres utilitzaran el seu temps lliure per anar en massa als centres d’oci i consum.

Però també podem aprofitar aquesta jornada per altres coses. Podem dedicar-nos, per exemple, a conèixer la nostra història de manera crítica i des de baix, revisant els paradigmes de fons que hem assumit i sustenten la societat actual. També podem fer revisió de vida i autocrítica de perquè no tenim res a celebrar de la constitució que va sorgir de la transició dels anys 70. Podem plantejar-nos com sortir de la quimera socialdemòcrata respecte les nostres opcions de futur, aquesta que ens vol vendre ara una nova constitució participativa i millorada. Així com comprometre’ns a crear les condicions per la utopia deconstituent, desenvolupant un nou imaginari polític i integral i unes pràctiques associades a ell, per forjar una nova civilització.

Aquest article pretén ser un granet de sorra per facilitar-nos aquest procés.

Continua llegint «De constitucions, transicions i processos constituents (CAT/CAST)»