La trampa de la diversidad (Daniel Bernabé)

Un breu resum del llibre “La trampa de la diversidad” de Daniel Bernabé (Akal, 2018). El llibre està generant força polèmica a les xarxes socials, per apuntar la inoperància i els excessos de les polítiques identitàries dins l’activisme i la claudicació de l’esquerra d’un projecte comú que remogui profundament els ciments de la civilització, més enllà d’acontentar petits sectors de la societat amb demandes més simbòliques que materials.

En termes generals em sembla una aportació molt interessant en el moment present i en recomano la lectura acurada. El text següent és només un resum, no una ressenya crítica, i evidentment no estic d’acord amb tot el que diu l’autor però em sembla que pot aportar idees i suggeriments per sortir dels atzucacs en els quals estem immersos.

Bona reflexió!!

Continua llegint «La trampa de la diversidad (Daniel Bernabé)»

3a jornada “Espiritualitat i revolució”: Comunals, gentils i bruixes

Aquí podeu llegir els apunts de la meva intervenció a la III Jornada sobre Espiritualitat i Revolució que va tenir lloc el 21 de juliol al Dolmen de la Pedra Gentil, a Vallgorguina.

A la jornada vaig substituir l’apartat sobre els motius de la caça de bruixes per un poema que em va dictar una petita bruixa a cau d’orella, el penjo també al final.

vallgorguina3

Al web de la jornada podreu trobar altres aportacions, fotos, etc.

Continua llegint «3a jornada “Espiritualitat i revolució”: Comunals, gentils i bruixes»

Emancipar-nos de l’emancipació: surfejant el “tsunami feminista”

(este artículo se encuentra en castellano más abajo)

Hem passat fa ben pocs dies per una vaga feminista i m’agradaria poder aportar algunes reflexions als plantejaments d’aquesta. Jo he fet vaga, perquè considero que tot el que sigui frenar aquest sistema productiu mortífer en el que vivim, respirar per un dia més enllà del treball assalariat que ofega la vida, sortir al carrer per ajuntar-nos amb qui té disponibilitat per viure, és positiu. Considero positiu parar, sortir al carrer amb la nostra canalla, els nostres familiars, parelles, amics i amigues, mostrar que ens cuidem juntes, desprivatitzar la vida i les cures.

Em preocupa la desvalorització de les cures i de l’àmbit domèstic, que es digui que l’únic problema és el repartiment del treball a casa1; considero que és una anomalia històrica el fet que les cures estiguin privatitzades en al família nuclear; considero un despropòsit que les assumeixin dones o homes tancats a casa, que les assumeixin funcionaries estatals (llei de dependència), així com professionals plegats a les demandes del mercat de les necessitats que aquest propi sistema imposa (allò que ens proveeix amb una mà ens en desproveeix per l’altra).

No estic d’acord amb la majoria de plantejaments de la vaga. Per una banda alguns els entenc, pel context històric i cultural en el que ens trobem a l’occident capitalista, i cada vegada més en tots els estats i territoris integrats en l’ordre mundial actual. En aquest context a les dones només ens queda plorar, perquè en el marc de la modernitat capitalista mai podrem assolir la igualtat2, i paradoxalment aquesta es considera el bé més preuat pel qual lluitar. Es considera que si fóssim iguals hi hauria menys violència contra les dones i que assoliríem societats més justes. Però aquesta premissa no es pot demostrar, doncs els països pal·ladis de la igualtat (típicament els països nòrdics) no són exemple de res en aquest sentit3. La majoria de feminismes deriven d’aquest fet la conclusió que la dominació de gènere ha de ser alguna cosa més antiga i primordial, si és que amb tots els esforços que es fan per la igualtat, aquesta no s’elimina4.

I si el problema de tot plegat fos la manera de mirar el problema?

Continua llegint «Emancipar-nos de l’emancipació: surfejant el “tsunami feminista”»

Sobre la situación en Catalunya

Ponencia en el segundo encuentro de Ecología Social, Bilbao.

“Históricamente muchos pueblos han conseguido la independencia,

pero no han conseguido la libertad,

porque no se han emancipado a sí mismos del Estado”

 (A. Ocällan, líder kurdo)

Gracias por invitarme a hablar sobre qué hay más allá de los Estado-nación en un momento en que mi tierra, Catalunya, naufraga entre la ilegalización de las instituciones catalanas, la ilegitimidad constitucional española y las aspiraciones de liberación popular. Tengo que decir que he tenido dudas sobre si asistir a este encuentro debido al momento que se está viviendo  allí, pero que finalmente he decidido asistir pues considero importante explicar qué está pasando desde un punto de vista que no reproduzca el mismo mensaje de los medios de comunicación masivos, sino mostrar escenarios y posicionamientos distintos a los habituales, en contacto también con las realidades locales que se están generando, tal y como yo y mis compañeros del Grupo de Reflexión para la Autonomía lo estamos viviendo. Así que esta charla quizás perderá un poco de contenido teórico para adaptar la reflexión a las circunstancias del momento historico actual y que de allí puedan salir reflexiones sobre ádonde vamos.

Continua llegint «Sobre la situación en Catalunya»

De béns comuns a béns comunals. El comú i la comunitat. Història i propostes de futur

Aquí podeu llegir la segona part de la ponència “De béns comuns a béns comunals: El comú i la comunitat. Història i propostes de futur” que va tenir lloc al FESC 2017 el dissabte 21 d’octubre del 2017 a les 10.30 h.

Descarrega aquí les diapositives de la ponència.

La primera part, que va fer en David Algarra, la podeu trobar aquí.

Propostes de futur

Gràcies a en David que ens ha introduït històricament la qüestió que ens ocupa, i evidentment a la FESC per donar-nos l’oportunitat per aprofundir en aquest eix de la comunitat en el marc del comú i el comunal. Com dèiem, no podem entendre els bens comuns sense comunitat, d’aquí partim. Però, com crear comunitat avui en dia, malgrat tota la degradació de les relacions humanes i la despossessió material que hem sofert com a poble? L’aposta del comunal per transformar la societat d’una manera integral pot ser una resposta. Per començar hem d’aclarir-nos i dibuixar nous imaginaris, si volem sortir del marc actual. El comú no pot ser simplement un «tercer sector» entre l’estat i el mercat, que permeti una coordinació més o menys exitosa entre projectes d’un «mercat social» més humà, sinó que ha d’implicar vincles comunals de solidaritat en la producció i reproducció de les relacions socials. No ha de ser una nova gestió d’allò public, amb més participació comunitària, sinó un projecte de nova societat.

Continua llegint «De béns comuns a béns comunals. El comú i la comunitat. Història i propostes de futur»

Campanya “Més enllà del sobre”

De cara a reflexionar sobre l’1-Octubre i el que vindrà, comparteixo aquesta campanya per si és del vostre interés!

AQUEST 1-O,

MÉS ENLLÀ DEL SOBRE,

PENSA EN EL QUE SOBRA I S’OBRE

En pocs anys, la desafecció per l’ordre constitucional espanyol ha anat creixent en bona part de la societat catalana. Per les elits espanyoles, democràcia significa simplement legalitat constitucional, forjada en el marc d’una transacció que va mantenir l’essència més autoritària i dictatorial del règim de Franco – «la unidad indivisible de la patria» – per tal que els pobles dominats per Espanya segueixin essent ignorats, emmordassats i oprimits.

Al mateix temps, el projecte polític de renovació, independència i constitució d’un nou Estat ha esdevingut desig d’una part creixent de la societat catalana. El reclam pel dret d’autodeterminació del poble català, s’ha anat acomodant en favor del dret a decidir i finalment, en la proclama del dret a votar: a votar i expressar una posició (SI/NO) en relació a una pregunta que no ha estat formulada per aquells que som cridats a les urnes.

La democràcia és avui en dia l’irrenunciable programa que tot ciutadà ha de fer seu, això sí, en la seva versió parlamentària, com si Estat i independència fossin garantia de democràcia, i la llibertat es reduís al vot.

La democràcia real que es buscava a les places al 15M no pot convertir-se en una mera reivindicació sufragista, una legitimació d’un sistema que només compta amb la gent per expressar-se amb una papereta.

Continua llegint «Campanya “Més enllà del sobre”»

Raíces, identidades y territorios: más allá del Estado y por un cambio liberador

Un ser humano tiene una raíz en virtud de su participación real, activa y natural en la existencia de una colectividad que conserva vivos ciertos tesoros del pasado y ciertos presentimientos del futuro.

(Simone Weil, Echar raíces)

Preguntas principales y análisis

Nos preguntan sobre la relación entre territorios, identidades y raíces y el camino de la revolución y el cambio liberador en nuestros tiempos. No habíamos ya dejado atrás toda etiqueta nacional, no erámos ya unos perfectos ciudadanos del mundo, gentes que nos movemos de aquí para allá, libres de toda constricción y restricción identitaria colectiva? No es la defensa de la nación contraria al internacionalismo y la solidaridad entre los pueblos? Si estamos contra el Estado, como podemos defender la autodeterminación de las naciones sin Estado sin caer en el estatismo? Qué caminos se están trazando hoy en día, en pleno siglo XXI, para trascender las limitaciones de los enfoques propios del siglo XX? Qué podemos aprender del pasado para dibujar el futuro? Qué implicaciones tiene nuestra concepción política del mundo en la defensa de la Vida en nuestro planeta, en nuestro lugar en el ecosistema planetario como seres humanos?

En la primera parte de este ensayo intentaremos humildemente plantear algunas respuestas a estas grandes preguntas. En la segunda parte, concretaremos los planteamientos y las propuestas que esbozamos en relación al territorio concreto donde habitamos, Catalunya.

Continua llegint «Raíces, identidades y territorios: más allá del Estado y por un cambio liberador»

Tornar als arbres

El proper diumenge 28 de Maig tindrà lloc una trobada sobre “Natura, Revolució i Espiritualitat”. Podeu trobar més informació i materials en aquest enllaç.

Us esperem!!

Continua llegint «Tornar als arbres»

Apunts sobre treball, economia i activisme per un futur post capitalista i post industrial

(en castellano más abajo)

El treball, és a dir, l’ús del temps amb l’objectiu de l’auto sosteniment material, és una  part indissociable de la vida. El treball no ha estat sempre aquesta pesada càrrega que per a moltes persones representa cada dia la lluita per un salari. Abans de la proletarització i la despossessió de la vida a la qual hem estat sotmesos en els darrers dos segles, el treball i la vida eren un sol tot. El treball era una tasca col·lectiva i basada en l’auto sosteniment de les famílies i les comunitats, sense l’objectiu de produir beneficis sinó encarat a la satisfacció de necessitats. El treball assalariat no era la norma i quan existia el treball a canvi d’un jornal, aquest mai era la base de la qual depenia la vida de les persones, sinó més aviat un complement, ja que eren múltiples fonts les que proveïen recursos de subsistència a les col·lectivitats (les terres, familiars i comunals, els mitjans de producció i transformació, els boscos, els animals…) (1)

Continua llegint «Apunts sobre treball, economia i activisme per un futur post capitalista i post industrial»

Femi(ci)nismo

Donde estás, joven empoderada,

creía que era una liberación y no una cárcel,

aquello que anhelabas.

No te veo en las calles,

si no es para vociferar contra las violencias

de tus iguales.

En las asambleas no hablas

más que para decir que no hablas,

y no quieres escuchar

más que tu propia realidad,

inmersa en victimismo,

odio y parcialidad.

Haces tuyo el patrimonio de los cuidados,

como si

beso,

llanto

y canto

fueran cosas de mujer.

Con el prisma de tu sexo oprimido,

observas la realidad

y no como persona

pensando la totalidad.

Dices que sin tí no habrá revolución,

yo creo que sin ellos no acabará la opresión,

que ésta no se destrona invirtiendo roles

y sonriendo a la dominación.

Me pregunto si en este embrollo

los feminismos de hoy no tienen algo que ver,

si es que en vez de ser un ancla

han soterrado tu ser.

Si hay verdaderamente una fuerza,

una fuerza de mujer,

que renazca de sus cenizas,

en la plenitud de ser.

Que dejes atrás la censura,

el dogmatismo,

el error,

que te juntes a nosotr@s

contra el sexismo y la opresión,

que si no es tuya es mía,

que si es es de l@s dos,

que luchemos cada día,

con razón y corazón.