Sobre la situación en Catalunya

Ponencia en el segundo encuentro de Ecología Social, Bilbao.

“Históricamente muchos pueblos han conseguido la independencia,

pero no han conseguido la libertad,

porque no se han emancipado a sí mismos del Estado”

 (A. Ocällan, líder kurdo)

Gracias por invitarme a hablar sobre qué hay más allá de los Estado-nación en un momento en que mi tierra, Catalunya, naufraga entre la ilegalización de las instituciones catalanas, la ilegitimidad constitucional española y las aspiraciones de liberación popular. Tengo que decir que he tenido dudas sobre si asistir a este encuentro debido al momento que se está viviendo  allí, pero que finalmente he decidido asistir pues considero importante explicar qué está pasando desde un punto de vista que no reproduzca el mismo mensaje de los medios de comunicación masivos, sino mostrar escenarios y posicionamientos distintos a los habituales, en contacto también con las realidades locales que se están generando, tal y como yo y mis compañeros del Grupo de Reflexión para la Autonomía lo estamos viviendo. Así que esta charla quizás perderá un poco de contenido teórico para adaptar la reflexión a las circunstancias del momento historico actual y que de allí puedan salir reflexiones sobre ádonde vamos.

Continua llegint «Sobre la situación en Catalunya»

De béns comuns a béns comunals. El comú i la comunitat. Història i propostes de futur

Aquí podeu llegir la segona part de la ponència “De béns comuns a béns comunals: El comú i la comunitat. Història i propostes de futur” que va tenir lloc al FESC 2017 el dissabte 21 d’octubre del 2017 a les 10.30 h.

Descarrega aquí les diapositives de la ponència.

La primera part, que va fer en David Algarra, la podeu trobar aquí.

Propostes de futur

Gràcies a en David que ens ha introduït històricament la qüestió que ens ocupa, i evidentment a la FESC per donar-nos l’oportunitat per aprofundir en aquest eix de la comunitat en el marc del comú i el comunal. Com dèiem, no podem entendre els bens comuns sense comunitat, d’aquí partim. Però, com crear comunitat avui en dia, malgrat tota la degradació de les relacions humanes i la despossessió material que hem sofert com a poble? L’aposta del comunal per transformar la societat d’una manera integral pot ser una resposta. Per començar hem d’aclarir-nos i dibuixar nous imaginaris, si volem sortir del marc actual. El comú no pot ser simplement un «tercer sector» entre l’estat i el mercat, que permeti una coordinació més o menys exitosa entre projectes d’un «mercat social» més humà, sinó que ha d’implicar vincles comunals de solidaritat en la producció i reproducció de les relacions socials. No ha de ser una nova gestió d’allò public, amb més participació comunitària, sinó un projecte de nova societat.

Continua llegint «De béns comuns a béns comunals. El comú i la comunitat. Història i propostes de futur»

Campanya “Més enllà del sobre”

De cara a reflexionar sobre l’1-Octubre i el que vindrà, comparteixo aquesta campanya per si és del vostre interés!

AQUEST 1-O,

MÉS ENLLÀ DEL SOBRE,

PENSA EN EL QUE SOBRA I S’OBRE

En pocs anys, la desafecció per l’ordre constitucional espanyol ha anat creixent en bona part de la societat catalana. Per les elits espanyoles, democràcia significa simplement legalitat constitucional, forjada en el marc d’una transacció que va mantenir l’essència més autoritària i dictatorial del règim de Franco – «la unidad indivisible de la patria» – per tal que els pobles dominats per Espanya segueixin essent ignorats, emmordassats i oprimits.

Al mateix temps, el projecte polític de renovació, independència i constitució d’un nou Estat ha esdevingut desig d’una part creixent de la societat catalana. El reclam pel dret d’autodeterminació del poble català, s’ha anat acomodant en favor del dret a decidir i finalment, en la proclama del dret a votar: a votar i expressar una posició (SI/NO) en relació a una pregunta que no ha estat formulada per aquells que som cridats a les urnes.

La democràcia és avui en dia l’irrenunciable programa que tot ciutadà ha de fer seu, això sí, en la seva versió parlamentària, com si Estat i independència fossin garantia de democràcia, i la llibertat es reduís al vot.

La democràcia real que es buscava a les places al 15M no pot convertir-se en una mera reivindicació sufragista, una legitimació d’un sistema que només compta amb la gent per expressar-se amb una papereta.

Continua llegint «Campanya “Més enllà del sobre”»

Raíces, identidades y territorios: más allá del Estado y por un cambio liberador

Un ser humano tiene una raíz en virtud de su participación real, activa y natural en la existencia de una colectividad que conserva vivos ciertos tesoros del pasado y ciertos presentimientos del futuro.

(Simone Weil, Echar raíces)

Preguntas principales y análisis

Nos preguntan sobre la relación entre territorios, identidades y raíces y el camino de la revolución y el cambio liberador en nuestros tiempos. No habíamos ya dejado atrás toda etiqueta nacional, no erámos ya unos perfectos ciudadanos del mundo, gentes que nos movemos de aquí para allá, libres de toda constricción y restricción identitaria colectiva? No es la defensa de la nación contraria al internacionalismo y la solidaridad entre los pueblos? Si estamos contra el Estado, como podemos defender la autodeterminación de las naciones sin Estado sin caer en el estatismo? Qué caminos se están trazando hoy en día, en pleno siglo XXI, para trascender las limitaciones de los enfoques propios del siglo XX? Qué podemos aprender del pasado para dibujar el futuro? Qué implicaciones tiene nuestra concepción política del mundo en la defensa de la Vida en nuestro planeta, en nuestro lugar en el ecosistema planetario como seres humanos?

En la primera parte de este ensayo intentaremos humildemente plantear algunas respuestas a estas grandes preguntas. En la segunda parte, concretaremos los planteamientos y las propuestas que esbozamos en relación al territorio concreto donde habitamos, Catalunya.

Continua llegint «Raíces, identidades y territorios: más allá del Estado y por un cambio liberador»

Tornar als arbres

El proper diumenge 28 de Maig tindrà lloc una trobada sobre “Natura, Revolució i Espiritualitat”. Podeu trobar més informació i materials en aquest enllaç.

Us esperem!!

Continua llegint «Tornar als arbres»

Apunts sobre treball, economia i activisme per un futur post capitalista i post industrial

(en castellano más abajo)

El treball, és a dir, l’ús del temps amb l’objectiu de l’auto sosteniment material, és una  part indissociable de la vida. El treball no ha estat sempre aquesta pesada càrrega que per a moltes persones representa cada dia la lluita per un salari. Abans de la proletarització i la despossessió de la vida a la qual hem estat sotmesos en els darrers dos segles, el treball i la vida eren un sol tot. El treball era una tasca col·lectiva i basada en l’auto sosteniment de les famílies i les comunitats, sense l’objectiu de produir beneficis sinó encarat a la satisfacció de necessitats. El treball assalariat no era la norma i quan existia el treball a canvi d’un jornal, aquest mai era la base de la qual depenia la vida de les persones, sinó més aviat un complement, ja que eren múltiples fonts les que proveïen recursos de subsistència a les col·lectivitats (les terres, familiars i comunals, els mitjans de producció i transformació, els boscos, els animals…) (1)

Continua llegint «Apunts sobre treball, economia i activisme per un futur post capitalista i post industrial»

Femi(ci)nismo

Donde estás, joven empoderada,

creía que era una liberación y no una cárcel,

aquello que anhelabas.

No te veo en las calles,

si no es para vociferar contra las violencias

de tus iguales.

En las asambleas no hablas

más que para decir que no hablas,

y no quieres escuchar

más que tu propia realidad,

inmersa en victimismo,

odio y parcialidad.

Haces tuyo el patrimonio de los cuidados,

como si

beso,

llanto

y canto

fueran cosas de mujer.

Con el prisma de tu sexo oprimido,

observas la realidad

y no como persona

pensando la totalidad.

Dices que sin tí no habrá revolución,

yo creo que sin ellos no acabará la opresión,

que ésta no se destrona invirtiendo roles

y sonriendo a la dominación.

Me pregunto si en este embrollo

los feminismos de hoy no tienen algo que ver,

si es que en vez de ser un ancla

han soterrado tu ser.

Si hay verdaderamente una fuerza,

una fuerza de mujer,

que renazca de sus cenizas,

en la plenitud de ser.

Que dejes atrás la censura,

el dogmatismo,

el error,

que te juntes a nosotr@s

contra el sexismo y la opresión,

que si no es tuya es mía,

que si es es de l@s dos,

que luchemos cada día,

con razón y corazón.

Espiritualitat i Canvi social

(en castellano más abajo)

El proper dissabte 04.03.2017 tindrà lloc al monestir de Sant Jeroni de la Murtra (una joia del gòtic català situat a Badalona i dinamitzat per una comunitat heterogènia) una primera jornada sobre «Espiritualitat i transformació social». Aquesta vol ser una oportunitat per posar sobre la taula la relació entre el canvi interior i el canvi exterior, entre la voluntat de mirar-nos a nosaltres mateixes i la nostra connexió profunda amb la vida i amb les preguntes fonamentals de l’existència i al mateix temps tenir en compte el món en el que vivim, amb les seves estructures i valors que dificulten en gran manera una evolució emancipadora de la persona i de la societat.

Continua llegint «Espiritualitat i Canvi social»

Marges estrets per a la dissidència (CAT/CAST)

(en castellano más abajo)

 

En el món en el que vivim la consciència de determinades situacions a vegades implica un ofec constant i profund. Cada cop hi ha menys marge per a la oposició, per al conflicte, aquell real, sobre allò essencial i que posa en joc al sistema (és a dir, aquell conflicte que deriva de qüestionar el paradigma vigent, per exemple, la propietat privada). Abunden, en canvi, moltes «discussions» banals entre polítics professionals per temes realment intranscendents i sobre els quals ells tenen molt poca potestat de decisió en termes efectius. El carrer es fa eco d’aquestes discussions, i d’això se’n diu «parlar de política». Discussions enlloc de conflictes, pur espectacle front a la interpel·lant realitat.

Parlant de realitats i ficcions, l’Ajuntament de Barcelona s’està posant les piles darrerament en matèria d’habitatge. Arrel de l’aprovació de la nova llei d’habitatge de desembre de 2016, es pretenen impulsar un seguit de mesures per garantir l’accés o el manteniment de l’habitatge en els propers 10 anys als habitants de la ciutat: ajudes per pagar els lloguers, subvencions per rehabilitacions, pisos de protecció oficial, promoció del co-habitatge… Encara que determinades d’aquestes mesures puguin representar una ajuda en moments puntuals, ens hem de preguntar: quina és la veritable cara d’aquestes polítiques? I sobretot, com ens «ajuden» a mig plaç o, ben al contrari, serveixen per emmascarar les causes profundes i les solucions radicals que hem d’afrontar en l’època que ens ha tocat viure? Ens agradaria fer una reflexió més amplia al respecte.

Continua llegint «Marges estrets per a la dissidència (CAT/CAST)»

De constitucions, transicions i processos constituents (CAT/CAST)

(en castellano más abajo)

Un any més l’Estat espanyol ens convida a celebrar el dia de la Constitució. En general és una data acceptada en què degut a la misèria assalariada i existencial en la que vivim immersos, qualsevol excusa és bona per prendre’s unes vacances. Sembla a ser, almenys a Catalunya, que oficialment només els membres dels partits sobiranistes opten per no fer festa en aquesta data, assenyalant el seu rebuig a l’espanyolisme i l’espanyolització que destil·la la «Carta Magna» aprovada el 1978 per referèndum en el marc de la transició espanyola, que no reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles sinó només una autonomia descafeïnada en el marc d’una «democràcia» liberal -que alguns qualifiquen de dictadura parlamentària-. També, és clar, no tancaran les portes la majoria de centres comercials i botigues, degut a la proximitat del Nadal i el consum que aquest exacerba, això vol dir que moltes persones es veuran obligades a treballar en aquesta data, no per convicció política sinó per necessitat econòmica, i moltes d’altres utilitzaran el seu temps lliure per anar en massa als centres d’oci i consum.

Però també podem aprofitar aquesta jornada per altres coses. Podem dedicar-nos, per exemple, a conèixer la nostra història de manera crítica i des de baix, revisant els paradigmes de fons que hem assumit i sustenten la societat actual. També podem fer revisió de vida i autocrítica de perquè no tenim res a celebrar de la constitució que va sorgir de la transició dels anys 70. Podem plantejar-nos com sortir de la quimera socialdemòcrata respecte les nostres opcions de futur, aquesta que ens vol vendre ara una nova constitució participativa i millorada. Així com comprometre’ns a crear les condicions per la utopia deconstituent, desenvolupant un nou imaginari polític i integral i unes pràctiques associades a ell, per forjar una nova civilització.

Aquest article pretén ser un granet de sorra per facilitar-nos aquest procés.

Continua llegint «De constitucions, transicions i processos constituents (CAT/CAST)»