3a jornada “Espiritualitat i revolució”: Comunals, gentils i bruixes

cartell-vallgorquina-1-724x1024

Aquí podeu llegir els apunts de la meva intervenció a la III Jornada sobre Espiritualitat i Revolució que va tenir lloc el 21 de juliol al Dolmen de la Pedra Gentil, a Vallgorguina.

A la jornada vaig substituir l’apartat sobre els motius de la caça de bruixes per un poema que em va dictar una petita bruixa a cau d’orella, el penjo també al final.

vallgorguina3

Al web de la jornada podreu trobar altres aportacions, fotos, etc.

Hola bona tarda, en David ha parlat dels gentils, que són part de la nostra «mitologia» popular i història pagana, de la tradició camperola medieval i més antiga. Heretges, bruixes, indígenes, pagesos o marginats socials de diversos tipus, el cas és que sempre hi ha hagut en la història gent que s’ha revoltat o s’ha volgut quedar al marge, que ha volgut mantenir les seves visions del món i maneres de fer. Jo em centraré a repassar la figura de la bruixa, ja que l‘indret on ens trobem és Vallgorguina i es diu que Vallgorguina era un lloc on es trobaven les bruixes del maresme per fer els seus sàbats.

Les reunions de bruixes s’anomenen també sàbats perquè al mateix temps que es perseguia la bruixeria es perseguien també els jueus, i com sabeu la celebració jueva més representativa és el sàbat. Altres noms per designar les reunions de bruixes eren aquelarre (terme pejoratiu, ja que així és com li deien els inquisidors), o aplec (aquest nom coincideix amb el de les «romeries» que es feien des de l’antiguitat en llocs sagrats i que inicialment tenien un caràcter pagà).

Es diu que les bruixes arribaven al sàbat volant a cavall d’una escombra, generalment de bruc. Això s’ha interpretat com una metàfora perquè se sap que en les trobades paganes s’utilitzaven plantes com l’estramoni (herba talpera), la mandràgora o la belladona…que tenen efectes delirants i sembla a ser que algunes fetilleres se les aplicaven per l’aixella, la vagina, etc. i que amb això tenien la sensació de volar. Per la vagina s’ho aplicaven amb un pal o branca, per exemple del bruc, d’aquí vindria la simbologia de la bruixa volant en una escombra.

Però més enllà de tot això, ens hem de preguntar, qui eren les bruixes?

Joan Coromines, autor del Diccionari etimològic i complementari de la Llengua Catalana, en dóna una versió: «En països rústics, en les terres ermes i apartades, a les ruralies mal poblades i pobres, trobem els darrers reductes del paganisme: prou sabem que allà sobrevisqué en gent simple o refractària durant generacions i, més que extingir-s’hi, s’hi anà transformant en tossudes supersticions” Coromines troba els orígens de la bruixeria en antigues creences paganes i postula a favor de l’origen cèltic del nom bruixa: VROIK-SA, druida o pagana de la bruguera (bosc on es troba bruc en abundància). Pau Castells diu també que bruscia ve de ‘bruc’, indicant que la bruixa seria aquella persona que ‘recull bruc’ o ‘que es recull entre el bruc’. El cèrcol o el bruc seria un símbol de la frontera entre el visible i l’invisible, que el bruixot i la bruixa poden creuar.

Més enllà d’aquests detalls, pel que sé, les bruixes eren dones que tenien un paper important a les comunitats europees, com a sanadores, parteres, coneixedores d’herbes, practicants de medicina i màgia…

També eren dones empobrides pels tancaments de terres, l’augment de taxes, etc. que lluitaven per mantenir l’autonomia que havien tingut a l’època alt medieval, a les comunitats pageses comunals.

Eren dones lluitadores que en molts casos encapçalaven la resistència pagesa a l’antic règim i al nou model estatal capitalista, defensant les seves comunitats.

Dones amb iniciativa, amb control de la seva sexualitat, que es resistien a ser domesticades per l’ordre secular patriarcal ni per les imposicions morals de l’església.

Què en sabem de la caça de bruixes?

La caça de bruixes es dóna sobretot als segles XVI i XVII a Europa, on es diu que 200.000 dones van ser exterminades. La bruixeria es considerava un crim femení, sobretot al punt àlgid de la persecució (entre 1550 i 1560).En una fase anterior, els homes representaven fins a un 40% dels acusats i en una fase posterior, van continuar sent acusats en un nombre menor, extrets sobretot de grups de vagabunds, captaires i jornalers itinerants, a més de gitanos i capellans de classe baixa. Però més del 80% de persones que es van jutjar i executar a Europa els segles XVI i XVII pel crim de bruixeria eren dones.

Diu Silvia Federicci, autora d’un llibre molt recomanable, «El Caliban i la bruixa»:La caça de bruixes és part de la derrota històrica de la pagesia a Europa, va tenir lloc al mateix temps que la colonització i extermini de poblacions del Nou Mon, els tancaments de camps anglesos, el començament del comerç d’esclaus i la promulgació de les lleis sagnants contra vagabunds i captaires.

La caça de bruixes va coincidir amb l’època de fortes revoltes pageses a Europa, moltes iniciades per dones. S’ens ha explicat que les comunitats pageses es revoltaven contra el poder feudal, però això és només una part de la realitat, doncs també es revoltaven contra el nou ordre estatal-capitalista que s’estava constituint.

També s’ens ha dit que la caça de bruixes va ser obra de la Inquisició, que les cremava vives, però la veritat és que al seu punt àlgid la majoria de judicis els van fer tribunals seglars, mentre als llocs on hi havia més presència de la Inquisició, com Itàlia i Espanya, el nombre d’execucions es va mantenir comparativament baix. La tesi de Pau Castells sobre la bruixeria a Catalunya és clara: ens diu que la persecució va venir sobretot de les institucions locals, que van penjar, i no pas cremar, unes 200 persones entre 1616 i 1622 a Catalunya.

Un tema important és que durant bona part de l’Edat mitjana creure en sortilegis, amulets, màgia…era castigat per l’església perquè es considerava una superstició, ja que es creia que l’únic que podia fer miracles era Déu, però a partir del segle XIII, sobretot per les idees de Tomàs de Aquino, es va començar a creure que el dimoni també podia incidir en el món i que pactar amb ell era possible. Llavors va començar a ser perseguida la bruixeria, tot i que les grans caceres de bruixes es produeixen a l’Edat Moderna, quan també estaven proliferant els tancaments de terres i l’espoliació dels comunals.

L’esquema que es segueix en general és el següent:

-Apareixen uns suposats experts per tota Europa, denominats descobridors de bruixes, que van visitant molts municipis i que cobren pels seus serveis. Molts descobridors eren també saludadors (dadors de salut, «curanderos»), és a dir, competència directa de les dones metzineres.

Es conserven multitud de cartes en què els consells municipals contracten a descobridors de bruixes. És un fenomen local, de les institucions locals, però en molts llocs durant l’Edat Moderna les institucions locals estan ja controlades pels consells estrets (ja no consells oberts on participen tots els veïns, sinó reunions dels qui van acumulant més poder al poble), que són els que envien les cartes demanant els serveis dels caçadors de bruixes. Buscaven caps de turc quan per exemple una calamarsa havia destruït la collita i els veïns estaven enfurismats per això, i les oligarquies locals aprofitaven aquesta situació pel seu interès particular, sense gaire oposició del poble .

Després d’assenyalades pels descobridors de bruixes, es formen tribunals locals per ajusticiar-les, moltes vegades utilitzant la tortura. Tant els visitadors de l’església com els membres oficials de l’Estat, anaven poble per poble incitant als veïns a denunciar les bruixes, les marcaven amb un senyal distintiu perquè la gent no s’hi acostés, es prohibia ajudar-les, etc. Es va crear una psicosis massiva entre la població, a traves de dibuixos, la impremta…

En aquest procés hi ha gent que s’aprofita de la situació per ajustar comptes pendents que tinguessin amb les processades, actuant de testimonis, així com per arrabassar-los les seves propietats. Tot això en un moment en el qual s’estava desenvolupant una burgesia pagesa, acaparadora de terres, tant comunals com d’altres tipus, i moltes vegades aquests terratinents espoliadors eren els membres dels mateixos consells estrets. També s’ha de saber que molts membres dels consells estrets eren doctors en medicina i les dones ajusticiades eren la seva competència.

El perquè de la caça de bruixes

Perquè es va perseguir i penjar o cremar a les bruixes en la transició al capitalisme i amb el pas del feudalisme a l’Estat?

-En primer lloc perquè l’Estat necessitava dividir i controlar les comunitats.

L’antropòleg Marvin Harris diu: La caça de bruixes va dispersar i fragmentar totes les energies de protesta latents. Va fer que tothom se sentís impotent i dependent dels grups socials dominants i, a més, va donar una vàlvula d’escapament local per a les frustracions. D’aquesta manera va impedir que els pobres s’enfrontessin amb l’autoritat eclesiàstica i l’ordre seglar i que reclamessin la redistribució de la riquesa i l’anivellament dels estatus socials.

-Perquè va ser el boc expiatori en un moment de crisi social

El segle XVII es caracteritza per la greu crisi que evidenciava la fi d’un sistema, el feudal, i el naixement d’un nou, el capitalista. Uns nous brots de pesta van afectar el país, i una baixada inèdita de les temperatures va afectar el camp —les inundacions i les glaçades eren constants i les males collites, una normalitat—, alhora que s’estancava la producció agrària i es produïa una crisi social sense precedents. La bruixa va passar a ser el boc expiatori, la manera de justificar la impotència davant les desgràcies.

-Es volia acabar amb tota una gamma de pràctiques i creences populars i al mateix temps derrotar la resistència a la reestructuració social i econòmica que s’estava imposant.

-La caça de bruixes va ser una guerra contra les dones, un intent conscient de degradar-les, demonitzar-les i destruir el seu poder social

Al mateix temps en les cambres de tortura i les fogueres es van forjar els ideals burgesos de feminitat i domesticitat. Hi ha relació entre caça de bruixes i legislació per regular la vida familiar, el gènere i les relacions de propietat. Es castigava l’adulteri, la prostitució, els fills fora del matrimoni, infanticidis, les amistats femenines.. Tants anys de propaganda i terror van sembrar van sembrar entre els homes una profunda alienació psicològica respecte les dones que van destruir la solidaritat de classe i van minar el seu poder col·lectiu.

– El capitalisme necessitava acumular i acaparar recursos

La majoria de dones perseguides eren pageses pobres, que havien sigut expropiades dels seus mitjans de subsistència i del seu poder en la comunitat i ara s’havien de dedicar a pidolar, «robar», etc. Si se’ls hi negava l’ajuda t’enviaven un mal d’ull, o protestaven i et desitjaven el mal, etc. Moltes llegendes ho explicaven, però en realitat era una lluita de classes perquè de fons hi havia la por de les classes riques front a les pobres, que estaven perdent tot el que tenien.

Silvia Federicci diu que Marx en la seva explicació de l’acumulació originària parlava d’acumulació de la terra i de la força de treball, però no va tenir en compte el control sobre la comunitat i la reproducció fet a través del control de les dones.

– Es necessitava una nova visió del món que legitimés i transformés la gent per adaptar-se al nou ordre social.

Aquesta nova visió del món tenia a veure amb disciplinar el cos i controlar la sexualitat, i tot allò que fos el gaudi espontani de la vida, per tal que la gent es dediqués a treballar i obtenir beneficis.

També s’havia de desencantar el món, acabar amb la visió màgica de la vida.

A l’edat mitjana prevalia una visió màgica, animista de la natura, que no acceptava cap separació entre matèria i esperit, imaginava el cosmos com un organisme viu, poblat per forces ocultes, on cada element era solidari amb la resta. La natura s’havia de desxifrar i conjugar els poders humans amb els poders naturals.

Joan Amades al seu llibre Bruixes i Bruixots comenta que, per als “primitius”, “totes les coses i tots els fets que es produïen de manera convenient a l’interès humà, eren produïts pels bons esperits; feien créixer els vegetals, fecundaven els animals, provocaven els fenòmens de la pluja quan era convenient per a les pastures, ajudaven en les caceres… mentre que els fets perjudicials per a l’home: malalties, pèrdua de collites, epidèmies al ramat, caceres difícils… eren obra dels esperits malignes. De manera que al voltant d’aquest món d’esperits es varen crear procediments per tal de tractar amb ells. Mitjançant nombroses i variades pràctiques i imprecacions, emeses molts cops sota forma de cançó, s’aconseguia atreure als esperits bons i allunyar als dolents; fer més valuosa l’acció dels primers i fer ineficaç la dels segons, així com posar-los en guerra entre ells per a obtenir la victòria dels esperits positius. El tracte amb aquest món invisible va crear un vast sistema d’usos i pràctiques conegudes com màgia.”

La màgia es basava en una concepció qualitativa de l’espai i el temps que impedia la regularització del procés de treball. Les creences en forces ocultes, en bons dies i mals dies per fer les coses, eren incompatibles amb la disciplina de treball capitalista.

La reivindicació del poder de la màgia minava el poder de les autoritats i de l’Estat, i donava confiança als pobres pel que feia a la seva capacitat de manipular l’entorn natural i social, i possiblement, de subvertir l’ordre constituït. Pels nous poders la visió màgica del món es considerava una forma il·lícita d’obtenir poder, d’aconseguir el que es volia sense treballar.

La bruixeria no entrà tant en el domini de la religió sinó en el de la superstició, criticada com a senyal de fanatisme i atemptat contra les lleis de la racionalitat que propagava la Il·lustració.

Per últim, s’havien d’expropiar també els sabers curatius populars. Així, apart de perseguir la bruixa dolenta, també es perseguia la bruixa «bona» aquella que era fetillera, llevadora, endevina o metge. Es van perseguir perquè es tenia por del seu poder i del seu profund arrelament a les comunitats. Es va esborrar i expropiar un coneixement empíric que les dones havien acumulat durant segles, va ser un altre tancament, va emergir la medicina professional que va erigir al voltant de les classes baixes un mur de coneixement científic inqüestionable, inassequible i aliè, tot i les seves pretensions curatives.

Conclusió

La caça de bruixes va ser un atac a la resistència de les dones davant l’expansió capitalista, i al poder que havien adquirit les dones en virtut de la seva sexualitat, el seu control sobre la reproducció i la capacitat de curar.

Es volia erradicar una manera de viure que a finals de l’edat mitjana amenaçava el poder polític i econòmic de les elits europees. Quan l’estat va haver pres control totalment de la situació, es va acabar la caça de bruixes.

L’acusació de bruixeria es podria comparar a la de terrorisme als nostres temps,que més que crims concrets busca acabar amb un seguit de pràctiques anteriorment acceptades i uns determinats individus que no quadren amb el nou ordre social, i es fa servir per castigar qualsevol forma de protesta.

“Perseguides”

De la caça de bruixes se n’han donat molts motius, com que era molt llarg d’explicar i no em volia allargar, he escoltat el que em deia aquest matí una vella bruixa del maresme que m’ha despertat així:

Escolteu, companyes, el que us he vingut a dir,

ens van perseguir, ens van dividir, ens van fragmentar per així millor dominar.

Quan tot anava malament, algú havia de pagar:

les desgràcies de la comunitat eren culpa del nostre mal obrar.

Es volia acabar amb les nostres pràctiques i creences, amb la resistència popular.

La lluita pagesa va ser el nostre gran baluard.

La nostra manera de veure i de viure era incompatible amb la disciplina i la raó

que propugnava la tant adorada Il·lustració.

Degradant-nos i demonitzant-nos ens imposaven uns ideals de feminitat i domesticitat

per esborrar la nostra salvatgia i la nostra llibertat.

El nostre cos i el nostre gaudi havíem de controlar,

i dedicar les nostres energies a acumular i a treballar.

Érem pageses pobres, ho estàvem perdent tot,

ens havíem de quedar de braços plegats?

Allò era una guerra de classes en tota la seva crueltat.

La visió màgica de la vida era incompatible amb un món desencantat,

per nosaltres els esperits eren uns grans aliats,

creuàvem fàcil la frontera entre dues realitats.

Nosaltres els escoltàvem, podíem parlar amb ells,

la natura estava viva, pedres, fonts i ocells.

La màgia ens donava la confiança per dirigir els nostres destins,

però això no els agradava gaire, als nostres botxins.

Un sol déu,

un sol govern,

un sol cos,

un sol anhel,

i a tothom que no hi encaixi,

ja se’n pot anar a l’infern!

Els nostres sabers curatius eren simples supersticions

uns metges amb bata blanca tenien totes les raons.

Nosaltres no sabíem, no crèiem, no enteníem.

Ens havíem de plegar al que ens deien des de dalt,

allunyant-nos de la nostra farmàcia natural.

Avui encara podeu sentir les nostres veus, si escolteu bé,

la resistència és viva, la màgia també!

Els qui volen acabar amb nosaltres,

segueixen el seu mortal camí,

no ens deixem arrossegar companyes,

volem juntes per la vida,

volem juntes sense fi!

Una resposta a «3a jornada “Espiritualitat i revolució”: Comunals, gentils i bruixes»

  1. Veig que heu fet una trobada a Vallgorguina.Per a la vostra informació us dic que existeixen les obres de Daniel Rangil i Brunet,un tio de Calella que va estar de neorural a la serra del Montnegre i que ha reconstruït les formes de vida,la mentalitat i la mitología dels habitants del Montnegre en una trilogía de llibres,que comença amb Històries i llegendes de l´any vuit.Recull d´història rural del Montnegre.Sobre bruixeria i mentalitats del barroc hi ha també un llibre d´un parent meu llunyà Martí Gelaberto que es diu La palabra del predicador.Contrareforma y superstición en Catalunya(siglos XVII-XVIII).Com sabeu em vaig pronunciar en contra del llibre d´en David per contenir errors propis de princiant.Jo no tinc res en contra d´en David però com sabeu m´he pronunciat en contra de la revolució integral.Hem sembla ficar-se en jardins declarar-se antifeminista,antiabortista,contrari a la immigració masiva.De totes maneres un envio una cordial salutació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *