Els que lluiten per la vida mai moren


“Allò que sembla més dèbil i extraviat en vosaltres és en realitat allò més fort i decidit”

(Khalil Gibran)

Gràcies per haver-me posat entre l’espasa i la paret
amb les teves paraules.
El teu sentir, el meu sentir,
compartint abraçades.

Gràcies per la obertura de cor,
per la teva inquietud que em recorda que no deixi de buscar.

Que m’impel·leix, que m’obliga a qüestionar-me la vida que visc,
els alès, els perquès, els esforços i les suposades victòries.

Gràcies per una autenticitat que em traspassa
com un vidre a ple sol.

Gràcies per saber romandre en la incertesa,
per mostrar la vulnerabilitat humana
en els ecos d’un Cosmos que no sempre ens responen.

Vola, aleteja,
Sempre et portarem al cor.
En cada gest, en cada mirada, cremarà la teva calor.

Seguirem buscant un lloc a la vida, i una vida amb sentit.
Per a tu, per a nosaltres, per a tots.
Fins sempre, company.
Fins sempre, Liu.

Imagen
Qui no sent aquesta soga sota el coll…
Aquest buit a l’estómac…
Aquest intens malestar…
Que tiri la primera pedra,
que en farem castells
per assaltar-los
catapultant la pena i el sense sentit
de tots els cors del món.

No podríem construir cap muralla.
Tampoc volem més aparadors
que entre encegadors llums
amaguin la misèria humana.

Si no podem mirar la vida cara a cara
Si no podem afrontar la mort amb la mirada clara…

Ja no hi ha pedres al camí,
avancem per un espai que és del  tot transitable.
No ens cansarem d’encarnar-lo, d’habitar-lo.
Tant de bo aconseguim que sigui un lloc per a tots…

Ningú hi sobra.
Però abaixa la mà,
deixa anar la pedra.
I afluixa.

No veus que tots som un?

Imagen
Seguirem lluitant per acabar amb aquest sistema opressor que ens està matant cada dia.El meu sentit és acabar amb aquest sense sentit

i retornar la dignitat a la Vida en aquest Cosmos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *