La trampa de la diversidad (Daniel Bernabé)

Un breu resum del llibre “La trampa de la diversidad” de Daniel Bernabé (Akal, 2018). El llibre està generant força polèmica a les xarxes socials, per apuntar la inoperància i els excessos de les polítiques identitàries dins l’activisme i la claudicació de l’esquerra d’un projecte comú que remogui profundament els ciments de la civilització, més enllà d’acontentar petits sectors de la societat amb demandes més simbòliques que materials.

En termes generals em sembla una aportació molt interessant en el moment present i en recomano la lectura acurada. El text següent és només un resum, no una ressenya crítica, i evidentment no estic d’acord amb tot el que diu l’autor però em sembla que pot aportar idees i suggeriments per sortir dels atzucacs en els quals estem immersos.

Bona reflexió!!

Continua llegint «La trampa de la diversidad (Daniel Bernabé)»

3a jornada “Espiritualitat i revolució”: Comunals, gentils i bruixes

Aquí podeu llegir els apunts de la meva intervenció a la III Jornada sobre Espiritualitat i Revolució que va tenir lloc el 21 de juliol al Dolmen de la Pedra Gentil, a Vallgorguina.

A la jornada vaig substituir l’apartat sobre els motius de la caça de bruixes per un poema que em va dictar una petita bruixa a cau d’orella, el penjo també al final.

vallgorguina3

Al web de la jornada podreu trobar altres aportacions, fotos, etc.

Continua llegint «3a jornada “Espiritualitat i revolució”: Comunals, gentils i bruixes»

Nosotras, mujeres de Euskalduna

Cuando estábamos juntos tras la barricada,

las manos en tus bolsillos eran también mis bolsillos vacíos,

Cuando casa y calle estaban del mismo lado,

puesto que aún existía casa y decir calle era decir vínculo.

En las fábricas luchábais para mantener un puesto

que no era más que el reflejo de la tierra de antaño,

usurpada por los mismos de siempre.

Al menos teníamos un enemigo común.

Ahora somos comunes enemigos,

nos quieren enfrentados

para su mejor dominar.

Rompieron la solidaridad de clase,

ahora van a por la solidaridad familiar,

tu y yo rompemos,

gana el Estado y el Capital.

Hasta que solos, vencidos, ya no quedará a quién pisar,

danzarán frenéticos sobre nuestras cenizas,

la pólvora se convertirá en polvo

e imperará un sueño amnésico

del que quizás no podremos despertar.

Dels llibertaris i la llibertat: passat, present i futur de l’anarquisme i el fet català*

[ En castellano más abajo]

Aquí podeu llegir la meva aportació al llibre col·lectiu “Anarquismo frente a los nacionalismos”, on participen també Manel Aisa, Miquel Amorós, Octavio Albedrola, Juan Pablo Calero, Pep Castells, Rafael Cid, Miguel Gómez, Tomás Ibáñez, José Ramon Palacios, Fernando Ventura y Julio Reyero.

És important que es doni aquest debat en el moment actual, així que us recomano el llibre, editat per Qeimada i la FAL.

Dels llibertaris i la llibertat*

Passat, present i futur de l’anarquisme i el fet català

Introducció

En aquest article farem un brevíssim i no exhaustiu recorregut per la relació de l’anarquisme i el moviment obrer amb el fet nacional català des de finals del segle XIX aproximadament, fins a finals del segle XX, amb alguns repunts de l’actualitat. Veurem la catalanitat primera dels sectors obrers, la manca de projecte polític i discurs anarquista en relació al fet nacional, les aliances puntuals entre obrerisme i nacionalisme català i la relació de tot plegat amb el context històric i la ideologia dominant de cada moment. En segon lloc, parlarem del context actual a Catalunya en el marc del sistema globalitzat, així com dels posicionaments dels sectors llibertaris en el procés viscut a Catalunya en els darrers anys. Ens preguntarem sobre els fonaments i contradiccions d’aquest procés davant l’habitual escepticisme i plantejarem una estratègia per defensar el fet nacional sense caure en el nacionalisme ni en la constitució d’un nou Estat. Finalment, també apel·larem a la solidaritat i al posicionament actiu per part d’altres pobles i persones dins el que s’anomena Espanya i més enllà, en base a una autocrítica front a les formes de pensar llibertàries més habituals, en el marc d’una proposta de confederació de pobles lliures.

Continua llegint «Dels llibertaris i la llibertat: passat, present i futur de l’anarquisme i el fet català*»

Llibre “Komun: assamblearisme i comunalisme a Euskal Herria

Amb aquest post m’agradaria difondre el micromecenatge del llibre #Komun, d’en Pablo Sastre, així com per animar-vos a fer alguna aportació. Ja tenim més de la meitat del camí fet, però encara necessitem suport per fer realitat aquest projecte, volem tenir Komun per #SantJordi2018. Ho aconseguirem? També depèn de tu!

Aquí teniu l’enllaç al verkami: https://www.verkami.com/locale/ca/projects/20049-komun-assemblearisme-i-comunalisme-a-euskal-herria

Per fer una mica de boca us copio unes ressenyes del mateix Pablo sobre dos dels seus llibres. El primer és “Batzarra, gure gobernua” (L’assemblea, el bon govern del comú, es podria traduir), en el qual es basa la primera part del llibre «Komun». Després parla una mica de la seva altra obra traduïda al castellà, “La presencia de las cosas”. Finalment, un comentari sobre la tecnologia i una traducció d’un article seu aparegut a la revista «Berria» el juny de 2016, que ens pot connectar amb la segona part del llibre «Komun», ja que es titula «Ampliando el común».

En Pablo diu al llibre que esperem que es publiqui ben aviat que, mentre els humans estan desenvolupant certes capacitats, com ara desplaçar-se ràpidament o estar en diversos llocs alhora, n’hi ha d’altres que s’estan deteriorant greument: la capacitat de reflexió, o de revoltar-se, per exemple.

Jo no vull que seguim perdent-les….per això difonc aquest llibre imprescindible, que motiva a la reflexió i a l’acció amb un llenguatge senzill i sensible que ens travessa els cors.

Espero que sigui del vostre interès!

Continua llegint «Llibre “Komun: assamblearisme i comunalisme a Euskal Herria»

Emancipar-nos de l’emancipació: surfejant el “tsunami feminista”

(este artículo se encuentra en castellano más abajo)

Hem passat fa ben pocs dies per una vaga feminista i m’agradaria poder aportar algunes reflexions als plantejaments d’aquesta. Jo he fet vaga, perquè considero que tot el que sigui frenar aquest sistema productiu mortífer en el que vivim, respirar per un dia més enllà del treball assalariat que ofega la vida, sortir al carrer per ajuntar-nos amb qui té disponibilitat per viure, és positiu. Considero positiu parar, sortir al carrer amb la nostra canalla, els nostres familiars, parelles, amics i amigues, mostrar que ens cuidem juntes, desprivatitzar la vida i les cures.

Em preocupa la desvalorització de les cures i de l’àmbit domèstic, que es digui que l’únic problema és el repartiment del treball a casa1; considero que és una anomalia històrica el fet que les cures estiguin privatitzades en al família nuclear; considero un despropòsit que les assumeixin dones o homes tancats a casa, que les assumeixin funcionaries estatals (llei de dependència), així com professionals plegats a les demandes del mercat de les necessitats que aquest propi sistema imposa (allò que ens proveeix amb una mà ens en desproveeix per l’altra).

No estic d’acord amb la majoria de plantejaments de la vaga. Per una banda alguns els entenc, pel context històric i cultural en el que ens trobem a l’occident capitalista, i cada vegada més en tots els estats i territoris integrats en l’ordre mundial actual. En aquest context a les dones només ens queda plorar, perquè en el marc de la modernitat capitalista mai podrem assolir la igualtat2, i paradoxalment aquesta es considera el bé més preuat pel qual lluitar. Es considera que si fóssim iguals hi hauria menys violència contra les dones i que assoliríem societats més justes. Però aquesta premissa no es pot demostrar, doncs els països pal·ladis de la igualtat (típicament els països nòrdics) no són exemple de res en aquest sentit3. La majoria de feminismes deriven d’aquest fet la conclusió que la dominació de gènere ha de ser alguna cosa més antiga i primordial, si és que amb tots els esforços que es fan per la igualtat, aquesta no s’elimina4.

I si el problema de tot plegat fos la manera de mirar el problema?

Continua llegint «Emancipar-nos de l’emancipació: surfejant el “tsunami feminista”»

Sobre la situación en Catalunya

Ponencia en el segundo encuentro de Ecología Social, Bilbao.

“Históricamente muchos pueblos han conseguido la independencia,

pero no han conseguido la libertad,

porque no se han emancipado a sí mismos del Estado”

 (A. Ocällan, líder kurdo)

Gracias por invitarme a hablar sobre qué hay más allá de los Estado-nación en un momento en que mi tierra, Catalunya, naufraga entre la ilegalización de las instituciones catalanas, la ilegitimidad constitucional española y las aspiraciones de liberación popular. Tengo que decir que he tenido dudas sobre si asistir a este encuentro debido al momento que se está viviendo  allí, pero que finalmente he decidido asistir pues considero importante explicar qué está pasando desde un punto de vista que no reproduzca el mismo mensaje de los medios de comunicación masivos, sino mostrar escenarios y posicionamientos distintos a los habituales, en contacto también con las realidades locales que se están generando, tal y como yo y mis compañeros del Grupo de Reflexión para la Autonomía lo estamos viviendo. Así que esta charla quizás perderá un poco de contenido teórico para adaptar la reflexión a las circunstancias del momento historico actual y que de allí puedan salir reflexiones sobre ádonde vamos.

Continua llegint «Sobre la situación en Catalunya»

De béns comuns a béns comunals. El comú i la comunitat. Història i propostes de futur

Aquí podeu llegir la segona part de la ponència “De béns comuns a béns comunals: El comú i la comunitat. Història i propostes de futur” que va tenir lloc al FESC 2017 el dissabte 21 d’octubre del 2017 a les 10.30 h.

Descarrega aquí les diapositives de la ponència.

La primera part, que va fer en David Algarra, la podeu trobar aquí.

Propostes de futur

Gràcies a en David que ens ha introduït històricament la qüestió que ens ocupa, i evidentment a la FESC per donar-nos l’oportunitat per aprofundir en aquest eix de la comunitat en el marc del comú i el comunal. Com dèiem, no podem entendre els bens comuns sense comunitat, d’aquí partim. Però, com crear comunitat avui en dia, malgrat tota la degradació de les relacions humanes i la despossessió material que hem sofert com a poble? L’aposta del comunal per transformar la societat d’una manera integral pot ser una resposta. Per començar hem d’aclarir-nos i dibuixar nous imaginaris, si volem sortir del marc actual. El comú no pot ser simplement un «tercer sector» entre l’estat i el mercat, que permeti una coordinació més o menys exitosa entre projectes d’un «mercat social» més humà, sinó que ha d’implicar vincles comunals de solidaritat en la producció i reproducció de les relacions socials. No ha de ser una nova gestió d’allò public, amb més participació comunitària, sinó un projecte de nova societat.

Continua llegint «De béns comuns a béns comunals. El comú i la comunitat. Història i propostes de futur»

Campanya “Més enllà del sobre”

De cara a reflexionar sobre l’1-Octubre i el que vindrà, comparteixo aquesta campanya per si és del vostre interés!

AQUEST 1-O,

MÉS ENLLÀ DEL SOBRE,

PENSA EN EL QUE SOBRA I S’OBRE

En pocs anys, la desafecció per l’ordre constitucional espanyol ha anat creixent en bona part de la societat catalana. Per les elits espanyoles, democràcia significa simplement legalitat constitucional, forjada en el marc d’una transacció que va mantenir l’essència més autoritària i dictatorial del règim de Franco – «la unidad indivisible de la patria» – per tal que els pobles dominats per Espanya segueixin essent ignorats, emmordassats i oprimits.

Al mateix temps, el projecte polític de renovació, independència i constitució d’un nou Estat ha esdevingut desig d’una part creixent de la societat catalana. El reclam pel dret d’autodeterminació del poble català, s’ha anat acomodant en favor del dret a decidir i finalment, en la proclama del dret a votar: a votar i expressar una posició (SI/NO) en relació a una pregunta que no ha estat formulada per aquells que som cridats a les urnes.

La democràcia és avui en dia l’irrenunciable programa que tot ciutadà ha de fer seu, això sí, en la seva versió parlamentària, com si Estat i independència fossin garantia de democràcia, i la llibertat es reduís al vot.

La democràcia real que es buscava a les places al 15M no pot convertir-se en una mera reivindicació sufragista, una legitimació d’un sistema que només compta amb la gent per expressar-se amb una papereta.

Continua llegint «Campanya “Més enllà del sobre”»

Raíces, identidades y territorios: más allá del Estado y por un cambio liberador

Un ser humano tiene una raíz en virtud de su participación real, activa y natural en la existencia de una colectividad que conserva vivos ciertos tesoros del pasado y ciertos presentimientos del futuro.

(Simone Weil, Echar raíces)

Preguntas principales y análisis

Nos preguntan sobre la relación entre territorios, identidades y raíces y el camino de la revolución y el cambio liberador en nuestros tiempos. No habíamos ya dejado atrás toda etiqueta nacional, no erámos ya unos perfectos ciudadanos del mundo, gentes que nos movemos de aquí para allá, libres de toda constricción y restricción identitaria colectiva? No es la defensa de la nación contraria al internacionalismo y la solidaridad entre los pueblos? Si estamos contra el Estado, como podemos defender la autodeterminación de las naciones sin Estado sin caer en el estatismo? Qué caminos se están trazando hoy en día, en pleno siglo XXI, para trascender las limitaciones de los enfoques propios del siglo XX? Qué podemos aprender del pasado para dibujar el futuro? Qué implicaciones tiene nuestra concepción política del mundo en la defensa de la Vida en nuestro planeta, en nuestro lugar en el ecosistema planetario como seres humanos?

En la primera parte de este ensayo intentaremos humildemente plantear algunas respuestas a estas grandes preguntas. En la segunda parte, concretaremos los planteamientos y las propuestas que esbozamos en relación al territorio concreto donde habitamos, Catalunya.

Continua llegint «Raíces, identidades y territorios: más allá del Estado y por un cambio liberador»